Els resultats de la 3a campanya de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors a la Xarxa de Parcs Naturals indiquen la guineu com el carnívor més detectat, seguit del teixó, la fagina i la geneta, a molta distància.

Des del novembre passat, membres del Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya (FELIS-ICHN) i guardes forestals de la Diputació de Barcelona estan duent a terme la tercera campanya de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors a sis dels espais inclosos en la Xarxa de Parcs Naturals. Avui en dia, ja s'han pogut obtenir els primers resultats de quatre parcs: el Parc del Castell de Montesquiu, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc Natural del Montseny i el Parc del Garraf. Per altra banda, les estacions de seguiment del Parc del Montnegre i Corredor i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac tancaran la campanya pròximament.

El seguiment consisteix en l'establiment de parcel·les formades per dotze càmeres de foto-seguiment, disposades en forma de quadrícula i amb una separació d'1,5 km, cobrint una superfície aproximada de 20 km². Totes les càmeres han d'estar operatives un mínim de tres mesos de forma contínua. Durant aquesta tercera campanya, el projecte ha superat la trentena d'estacions actives de forma simultània.

En l'àmbit general, la guineu (Vulpes vulpes) és el carnívor més detectat en el conjunt dels quatre parcs, fent gala de la seva coneguda plasticitat a l'hora d'adaptar-se a ambients ben diferents. A continuació, a molta distància, trobem el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i la geneta (Genetta genetta). Com a espècies menys detectades, amb tan sols una detecció cada cent dies de seguiment, trobem el gat fer (Felis silvestris) i la marta (Martes martes).

Fig. 1. Índeix d'Abundància Relativa (RAI)* per a cada espècie. La guineu (Vulpes vulpes) és l'espècie més detectada en conjunt. 

La comunitat de carnívors a cada Parc

Al Parc del Castell de Montesquiu, la guineu i el teixó continuen sent les espècies més abundants, tot i que ambdues s'han detectat en grau més baix que l'any anterior. Aquest any, el gat fer ha estat el tercer carnívor més detectat, seguit de la marta, la geneta i la fagina.

Al Parc Natural del Montseny han disminuït les deteccions de totes les espècies de carnívors. Tot i això, la guineu continua essent la més abundant. La segueixen la fagina, la geneta, el teixó i, finalment, el gat fer.

A l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, la guineu és amb molta diferència l'espècie més detectada, fent honor al nom del parc. L'hàbitat tan estrictament forestal de l'EIN afavoreix espècies més arborícoles (com la geneta i la fagina) i perjudica d'altres més adaptades a hàbitats agrícoles o de mosaic, com el teixó. Cal destacar també la presència de gat fer i marta, encara que amb baixes densitats.

Per acabar, al Parc del Garraf, el carnívor més abundant encara és la guineu, en aquest cas seguida del teixó, la geneta i la fagina. A diferència dels tres parcs anteriors, aquí no s'ha detectat ni gat fer ni marta, dues espècies lligades a hàbitats propis del Pirineu i Prepirineu, especialment la segona.

Fig. 2. Índex d'Abundància Relativa (RAI) per espècie a cada un dels quatre parcs.

Dinàmica per espècie

Després de tres campanyes de seguiment en aquests parcs (exceptuant el Parc del Garraf, on se n'han fet dues), es comencen a observar alguns canvis que segueixen les espècies entre un any i l'altre. La guineu s'ha anat detectant cada cop menys tant a Montesquiu, al Montseny com al Garraf. A les Guilleries, la seva detecció ha augmentat enguany, presumiblement a causa de la presència casual d'un refugi de cria a prop d'una de les càmeres.

El teixó també ha seguit una tendència negativa. Una davallada que ha estat especialment notable a Montesquiu. El teixó és una espècie que sol viure en grups, de manera que la variabilitat en la seva detecció pot ser més elevada que en la resta de carnívors i això pot provocar alguns biaixos.

Exemplar de gat fer (Felis silvestris) detectat mitjançant la tècnica del fototrameig.

El gat fer, per la seva banda, cada any és més freqüent al Parc del Castell de Montesquiu, mentre que la seva detecció disminueix tant a les Guilleries com al Montseny. La marta, de la mateixa manera que el felí, segueix una tendència ascendent a Montesquiu. També cal destacar la seva aparició a la parcel·la de les Guilleries aquest 2023, tot i que ja hi havia aparegut en una ocasió l'any 2021. Finalment, la presència de la geneta disminueix a Montesquiu i al Montseny, mentre que la fagina ho fa a les quatre parcel·les.

Fig. 3 i 4. Evolució de l'Índex d'Abundància Relativa (RAI) en el període 2021-2023.

Nou seguiment dins del conveni de col·laboració entre la Diputació i el MCNG

El Pla de seguiment del gat fer compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Zoo de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Enguany, aquest seguiment de carnívors a la Xarxa de Parcs Naturals ha passat a formar part del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d'interès de conservació de la Xarxa de Parcs Naturals, que també inclou el seguiment de papallones diürnes, petits mamífers, ratpenats i amfibis.

Autoria de la nota i fotografies: GRUP FELIS-ICHN

* L'abundància relativa s'expressa a través de dues mètriques diferents: en forma de percentatge de contactes d'una espècie i també mitjançant un índex que té en compte l'esforç de mostreig. Aquest últim, conegut com a índex d'abundància relativa (RAI, per les sigles en anglès), es calcula dividint els contactes independents de cada espècie pel total de dies de seguiment i multiplicant per 100, per obtenir el nombre de contactes per 100 dues de mostreig. En aquest cas, es tractaria del nombre d'espècies detectades per 100 dies de parament (fototrampeig).