16.02.2021

La granota roja persisteix a la Reserva de la Biosfera del Montseny amb un futur marcat pel canvi climàtic

Herpetologia

L'Àrea d'Herpetologia del BiBIO del Museu de Ciències Naturals de Granollers amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals va iniciar el 2020 el seguiment de les poblacions de granota roja a la Reserva de la Biosfera i Parc Natural del Montseny, una espècie indicadora dels efectes del canvi climàtic. Els resultats obtinguts en relació amb el coneixement previ mostren que el cicle reproductor s'ha avançat, que l'espècie es troba en regressió en el límit sud de la seva distribució geogràfica i que la conservació del bosc de ribera és essencial per a aquesta espècie al Montseny.

La granota roja (Rana temporaria) és un dels amfibis més àmpliament distribuïts per la major part de l'Europa no mediterrània. Aquesta espècie és un habitant dels climes freds capaç de sobreviure a períodes curts de congelació a temperatures de -4º C i és l'únic amfibi que assoleix el Cercle Polar Àrtic, concretament a Escandinàvia. Al Montseny, la granota roja presenta les poblacions situades més al sud de tota la península Ibèrica i d'Europa Occidental i, per tant, es troba en el seu extrem meridional de distribució geogràfica i sotmesa a unes condicions ambientals límit. 

Les espècies s'expandeixen al llarg d'un territori en la mesura que troben unes condicions ambientals a les quals estan adaptades i eviten aquelles àrees que presenten un clima que els produeix un estrès fisiològic. Per aquesta raó, les poblacions limítrofs d'espècies com aquesta són molt interessants per estudiar l'efecte de l'escalfament climàtic global. Alhora, la granota roja és un amfibi clàssic des dels estàndards de les espècies que habiten el Paleàrtic. És a dir, cada any els adults van a les basses a reproduir-se, efectuen una posta i, posteriorment, tornen a viure a terra. Per aquestes raons, la granota roja és un bon indicador del canvi climàtic i ja ha estat monitoritzada a Escandinàvia i a la Gran Bretanya amb aquesta finalitat.

Conseqüències de l’escalfament global i la manca d’aigua

Amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l'Àrea d'Herpetologia del BiBIO del Museu de Ciències Naturals de Granollers duu a terme des del 2020 un monitoratge del desenvolupament del cicle biològic i les característiques demogràfiques de les poblacions de la granota roja al Montseny. Enguany, es constata que la sortida de la diapausa hivernal per reproduir-se és cada cop més avançada com a conseqüència de l'augment de les temperatures degut a l'escalfament global. La reproducció de l'espècie a les poblacions més meridionals del Montseny és escassa, com també ho és a la zona de Santa Fe a causa de la manca d’aigua suficient i això podria comportar la seva extinció, especialment en la primera àrea. 

En canvi, més al nord, en la zona de Viladrau, el procés reproductor té més èxit i aquest nucli poblacional podria ser en el futur el més important per a l'espècie al Montseny. Els models de canvi climàtic que s'han construït basats en la distribució geogràfica de l'espècie al Montseny no preveuen l'extinció de l'espècie en un horitzó de trenta anys, però sí una reducció de la seva població. En aquest sentit, els models d'hàbitat indiquen que el bosc de ribera és essencial durant la reproducció com també ho és quan dels adults duen a terme una vida terrestre. En un territori tan mediterrani com el Montseny, i més encara davant l'augment de les temperatures que es preveu en el futur, aquest tipus de bosc proporciona unes condicions d'humitat elevada i temperatures tamponades durant l'estiu idònies per a la granota roja.

El seguiment de la granota roja al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny s’emmarca en els seguiments del conveni de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers per a l'execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

Fotografies: Fèlix amat

ARXIU

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!