El 2022 el Museu de Ciències Naturals de Granollers ha impulsat un estudi amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu per estudiar els efectes de l’abandonament i la intensitat de pastura sobre la biodiversitat. Aquest s’ha realitzat en col·laboració amb la Universitat de Vic, la Universitat de Girona i Aprèn Serveis Ambientals  i mostra com a les zones amb una pastura extensiva lleu els prats fan de resguard de la major riquesa i abundància de papallones. En contrapartida, a les zones amb més càrrega ramadera, la major riquesa de papallones es troba a punts semiemmatats on el bestiar no accedeix tant. 

Els resultats principals del projecte s’han plasmat en el nou desplegable sobre les plantes i voliaines (papallones en parla pallaresa) indicadores dels prats de pastura en format de miniguia. La guia, feta amb el suport d’un ajut FEADER del Parc Natural de l’Alt Pirineu, es presenta dijous 23 de febrer a la casa de l’Ós Bru a Isil. Vegeu-ne la nota de premsa. Aquesta mostra a més a més el lligam estret que s’estableixen entre moltes d’aquestes plantes i papallones, i ubica la problemàtica de l’abandonament i la gestió local com a fenomen ocorregut les darreres dècades. Addicionalment, presenta el protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats, adaptat per al Pirineu central en aquest cas. El desplegable estarà disponible a les diferents cases que gestiona el Parc Natural de l’Alt Pirineu al Pallars Sobirà i també al MCNG. 

Els prats de pastura constitueixen un reservori de biodiversitat de flors i d’insectes. El manteniment d’aquests prats requereix una gestió activa, a partir de l’acció dels ramats de diferents espècies i races. A l’Alt Pirineu els prats de pastura han estat gestionats activament durant centenars d’anys per part de les comunitats locals, però en les darreres dècades estan patint un deteriorament a causa de l’abandonament de les pràctiques agro-ramaderes tradicionals. 

El seguiment de papallones a l’Alt Pirineu

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme va incloure fa dos anys dues estacions al Parc Natural de l’Alt Pirineu (a la Coma de Burg i al Refugi del Fornet) per a fer seguiment a llarg termini dels canvis de les poblacions de papallones diürnes en un entorn subalpí. S’hi ha observat un total de 108 espècies de papallones (101 a Burg i 81 al Fornet), amb l’itinerari de Burg com el que presenta una major diversitat anual de tota la xarxa de seguiment a Catalunya. Aquest itinerari té, a més, un alt valor conservacionista, ja que s’hi troben dues espècies catalogades en perill d’extinció i nou espècies catalogades com a vulnerables al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya. A més a més, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha apostat per definir les espècies clau per al seguiment de la fauna amenaçada a partir de la prospecció d’àrees remotes, tals com la donzella de la bistorta (Boloria eunomia) o la mnemòsine (Parnassius mnemosyne) entre d’altres. En el conjunt del Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’han arribat a trobar 168 espècies de papallones diürnes, cosa que és el 82% de tota la fauna catalana.