10.01.2023
El ratolí de camp segueix present a la majoria de localitats estudiades malgrat la davallada d'individus
Petits mamífers
Investigadors del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) han publicat un article a la revista Science of the Total Environment sobre la manera com afecta el canvi global al ratolí de camp (Mus spretus). Les conclusions indiquen que la desaparició de l’hàbitat òptim per a aquest petit mamífer contraresta qualsevol efecte positiu associat a la climatologia i està conduint l’espècie a una davallada progressiva. L’estudi s’ha elaborat a partir de les dades recollides entre els anys 2008 i 2017 en setze estacions de seguiment SEMICE (Seguiment de petits mamífers comuns d’Espanya), que monitora el Museu de Ciències Naturals de Granollers, a diversos parcs de la Xarxa de Parcs Naturals (estacions del Litoral i Prelitoral català).
Matorral en el Parc Natural del Garraf. Ignasi Torre.
Després d’analitzar la manera com les poblacions del ratolí de camp (Mus spretus), un petit rosegador típicament mediterrani, han variat al llarg de deu anys, el treball elaborat per investigadors del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) ha conclòs que els canvis en la vegetació del seu hàbitat tindrien una major influència sobre l’abundància d’individus que el canvi climàtic.
L’estudi s’ha basat en els resultats obtinguts entre els anys 2008 i 2017 a setze estacions de seguiment SEMICE de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, concretament al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada de Marina, Parc del Garraf i Parc del Foix (estacions de la franja mediterrània: serralades Litoral i Prelitoral). Durant aquest període, les poblacions de ratolí de camp analitzades han patit una disminució del 5 % en el nombre d’efectius. L’objectiu principal de l’article que s’acaba de publicar a la revista Science of the Total Environment ha estat trobar resposta a dues qüestions clau: a quin factor es deu principalment aquesta reducció? I, és exactament igual a tota l’àrea d’estudi?
En primer lloc, les anàlisis han determinat que la tendència poblacional és més negativa a les zones boscoses que a les zones de matollar. El ratolí de camp està especialment adaptat als espais oberts i es reprodueix millor en aquests hàbitats que no pas als boscos. A més, en cas que s’extingeixi la població d’una localitat concreta, la recolonització serà més probable si aquesta és un matollar que no pas si es tracta d’un bosc, segons indica l’estudi.
En segon lloc, tal com era d’esperar s’ha observat que el procés d’aforestació que està tenint lloc a bona part del país, a causa de l’abandonament rural i de la intensificació agrícola, és el principal factor que juga en contra d’aquest petit mamífer. Així, a mesura que el bosc guanya terreny i la vegetació esdevé més complexa, l’abundància tant de juvenils com d’adults disminueix. Aquesta dinàmica es tradueixs’expressa, , a la zona estudiada, a partir d’unaen una reducció mitjana del 5 % en superfície d’espais oberts (pastures i matolls) i d’un augment de més del 3 % en superfície de bosc durant aquests deu anys d’estudi.
Mus spretus
Per tant, encara que l’increment progressiu de la temperatura associat al canvi climàtic pogués semblar beneficiós per a una espècie termòfila (que viu en zones càlides i que no tolera bé el fred) com és el ratolí de camp, la desaparició del seu hàbitat òptim està contrarestant qualsevol efecte positiu associat a la climatologia i conduint l’espècie a una davallada progressiva.
Afortunadament, no tot són males notícies ja que, malgrat el nombre d’individus estigui disminuint, el ratolí de camp segueix present a bona part de les localitats on vivia l’any 2008, excepte en el cas de les pinedes, on la seva ocupació s’hauria reduït a la meitat.
En resum, l’article posa de manifest la importància de tenir en compte els canvis d’usos del sòl a l’hora d’establir models que intenten predir com evolucionaran les poblacions d’éssers vius en un futur, unes tendències que solen basar-se en la pèrdua o l’increment d’efectius, però que també haurien d’incloure els canvis en l’àrea de distribució. Així, per una espècie que mostri una reducció en l’abundància, el fet de mantenir-se present a diverses localitats pot ser un punt a favor de cara a la seva recuperació en cas que s’atenuïn les amenaces.
Es pot consultar l’article en aquest enllaç.
Quinze anys de seguiments
El SEMICE, que monitoritza el Museu de Ciències Naturals de Granollers, és un projecte de seguiment de micromamífers o petits mamífers comuns (els insectívors i rosegadors més menuts, de menys de 150 g de pes) a gran escala i llarg termini, sustentat en una xarxa d’estacions de control a càrrec de col·laboradors, una part dels quals són voluntaris. El projecte es va iniciar amb dotze estacions situades dins els parcs naturals de la Xarxa de Parcs Natural de la Diputació de Barcelona i vuit més a Andorra. Actualment, el projecte s’ha estès per diverses comunitats autònomes i compta amb un centenar d’estacions actives.
El SEMICE està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Tots els resultats i l’evolució es poden consultar a la pàgina web del programa.
Recursos
Torre, I., Puig-Montserrat, X., Díaz, M. (2023). Global change effects on Mediterranean small mammal population dynamics: Demography of Algerian mice (Mus spretus) along land use and climate gradients. Science of the Total Environment (863), 160875.
Web BiBio
Web SEMICE
Web MCNG
L'autor de la fotografia de la portada és Ignasi Torre.
