09.12.2021

Un estudi sobre petits mamífers a Collserola posa de manifest la singular i preocupant evolució del comportament dels senglars al Parc

Petits mamífers

“Estan bojos aquests senglars?”

Parafrasejant la famosa frase d’Obèlix, podríem dir que els senglars semblen haver-se tornat bojos a Collserola, adoptant comportaments “vandàlics” vers artefactes humans, inaudits en altres zones. S’ha arribat a aquesta conclusió arran de la interferència creixent dels senglars en un estudi de petits mamífers que es du a terme mitjançant paranys de captura en viu. Es tracta d’un estudi de seguiment poblacional, en el marc del projecte SEMICE (Seguiment de Micromamífers Comuns d’Espanya) què es realitza al Parc des de l’any 2008. Els senglars aquests darrers anys destrossen alguns dels paranys per tal d’obtenir el premi que els ofereix l’esquer que contenen (una mandonguilla de farina amb tonyina).

En el treball, que ha donat peu a una comunicació científica, s’ha comparat l’afectació d’aquest comportament a les estacions SEMICE establertes al Parc Natural de Collserola (dues als entorns de l’Estació Biològica de Can Balasc i una altra a tocar del Centre d’Informació) amb les dels altres parcs de la Diputació de Barcelona: Montseny, Montnegre–Corredor, Sant Llorenç del Munt, Serra de Marina, Serralada Litoral i Garraf. Els resultats mostren que, a diferència de Collserola, la incidència d’atacs sobre els paranys a la resta de Parcs és mínima, malgrat que en alguns d’aquests espais protegits la densitat de senglars arriba a ser superior a la de Collserola.

Els nombre de paranys inutilitzats pels senglars ha arribat a ser tan elevat que pot generar biaixos en l’estimació poblacional dels petits mamífers. Per tal de poder prosseguir l’estudi minimitzant les afectacions pel senglar ha calgut dissenyar un sistema de protecció dels paranys, que s’ha aconseguit mitjançant unes carcasses metàl·liques que es claven a terra amb piquetes d’uns 40 cm de llargada.

S’arriba a la conclusió que el major contacte periurbà de Collserola i la creixent habituació dels senglars a les persones en aquest Parc Natural ha facilitat que aquests animals associïn la presència d’elements humans amb oportunitats d’alimentació. Els actes incívics d’algunes persones -que alimenten i s’apropen temeràriament als senglars- han contribuït a alterar el comportament natural dels animals, que perden la por a l’esser humà i són atrets cap a les possibles fonts d’aliment d’origen antròpic. En aquest sentit cal recordar que està prohibit donar menjar als senglars.

Més informació

ARXIU

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!