Des d’aquesta primavera, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac se suma al Projecte Liró, impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG). Així, durant el mes de maig s’han instal·lat diverses caixes refugi per a lirons en els rodals de bosc mixt on s’està desenvolupant també el Life Biorgest, projecte europeu d’innovació en mesures i orientacions de gestió forestal per a la millora de la biodiversitat en els boscos mediterranis.
El Projecte Liró, impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, va néixer l’any 2004 al Parc del Montnegre i el Corredor per resoldre la falta d’estudis a la península Ibèrica i les poques cites existents sobre aquesta espècie a Catalunya. Des d’aleshores, el programa de seguiment del liró gris (Glis glis) s’ha anat ampliant a altres parcs de la Xarxa de Parcs Naturals com el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc del Castell de Montesquiu i, recentment, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
A diferència dels altres parcs, que sí són dins l’àrea de distribució de l’espècie amb cites de liró gris conegudes, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac queda fora de la distribució actual coneguda del liró gris a Catalunya i no hi ha cap cita al Parc, si bé alguns rodals d'hàbitat favorable (roureda) han impulsat la iniciativa d'establir estacions de seguiment per comprovar si realment l'espècie pot ser present en aquest espai natural protegit. D'altra banda, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac sí es troba dins l’àmbit de distribució de la rata cellarda (Eliomys quercinus) de la qual sí es disposa de cites (en el marc del projecte SEMICE) i que també podria utilitzar les caixes refugi instal·lades per criar.
A Catalunya, a diferència del liró gris, la rata cellarda té una distribució àmplia per tot el territori. Tanmateix sembla que les poblacions mediterrànies han patit una davallada important de la qual se'n desconeixen les causes exactes però que es creu que tenen relació amb els canvis en els usos del sòl com la aforestació i la pèrdua d'espais oberts i l'augment dels depredadors forestals. Per tant, les dades que puguin aportar aquestes noves estacions de seguiment sobre la biologia i reproducció de la rata cellarda seran de gran interès pels investigadors del Projecte Liró i els gestors d'aquest espai natural.
Els seguiments que es fan en tots aquests parcs compten amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i, a Catalunya, el seguiment del liró gris compta amb una quarentena d'estacions de seguiment.
En el marc de l’inici del seguiment del liró gris al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al maig guardes forestals i el tècnic de conservació del Parc Natural han instal·lat diverses caixes refugi per a lirons en rodals de boscos mixtos (roures i alzines) en els qual s’està portant a terme el Life Biorgest. Aquest projecte europeu vol millorar la biodiversitat dels boscos mediterranis integrant pràctiques de gestió forestal innovadores, per compatibilitzar els seus valors ambientals i socioeconòmics i per garantir la seva adaptació al canvi climàtic.
Investigadors i voluntaris
El programa de seguiment del liró gris el formen una combinació d’investigadors professionals i persones voluntàries i té l'objectiu principal de recollir dades suficients sobre aquest petit mamífer arborícola i veure la seva resposta als canvis ambientals i a les pertorbacions de l’hàbitat, ja que és una espècie especialment sensible al canvi climàtic.
Per donar major visibilitat al Projecte Liró, el 2020 el Museu de Ciències Naturals de Granollers va obrir la plataforma web www.lirons.org, una web que aplega tota la informació i protocols necessaris per participar-hi.
Conveni de col·laboració
Aquesta acció s’emmarca en els seguiments del conveni de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers per a l'execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.