Enguany, se celebren els trenta anys del programa de Seguiment de papallones diürnes de Catalunya (CBMS), que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb una trobada el dissabte 18 de novembre al Teatre Auditori de la capital vallesana. Basat en voluntariat, tres dècades de seguiments del CBMS han permès crear una de les bases de dades de biodiversitat més importants de Catalunya, amb el comptatge de més de tres milions de papallones de 190 espècies. La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona hi col·labora des de l’inici.
L'Andreu Ubach i una col·laboradora fent treball de camp.
Amb trenta anys de trajectòria, el programa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, també conegut com a Catalan Butterfly Monitoring Scheme o CBMS, és el projecte de seguiment de la biodiversitat basat en voluntariat més antic de la Mediterrània. Aquest programa es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Durant tres dècades, tres centenars de voluntaris han aconseguit observacions de més de 3 milions de papallones que han permès bastir una de les bases de dades més valuoses sobre biodiversitat a Catalunya. Al llarg d’aquests trenta anys, s’han pogut comptar 3.265.197 papallones corresponents a 190 espècies i s’han dedicat al seguiment un total de 57.215 hores i 79.992 km en treball de camp.
Part de l'equip de voluntaris i col·laboradors del CBMS.
Gràcies a aquesta àmplia xarxa de voluntaris, s’ha pogut bastir una important base de dades amb la qual l’equip del Grup de recerca en biodiversitat mitjançant l'ús de bioindicadors (BiBio), del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha documentat les tendències de les papallones del país, ha posat de manifest unes davallades preocupants i n’ha explorat les causes. Els resultats d’aquests estudis s’han traduït en desenes d’articles científics publicats en revistes internacionals de prestigi i han situat el CBMS com un projecte modèlic en el món científic, del naturalisme i de la ciència ciutadana.
Trobada al Teatre Auditori de Granollers
Amb la trobada al Teatre Auditori de Granollers del dissabte 18 de novembre es vol posar en relleu la importància dels programes de seguiment basats en ciència ciutadana, que apropen la natura i la ciència a la ciutadania a la vegada que fan una contribució molt rellevant a la ciència i, per extensió, a la conservació de la biodiversitat. La base de dades que té el CBMS actualment ha requerit tantes hores de dedicació que no es podria haver aconseguit amb treball de camp únicament de biòlegs experts i és gràcies a la feina de centenars de voluntaris que surten setmanalment a mostrejar el seu entorn natural de març a setembre que es pot dur a terme una recerca de tanta qualitat sobre les papallones i el seu entorn.
L’acte commemoratiu d’aquests trenta anys de vida del CBMS del proper 18 de novembre aplegarà científics, naturalistes, voluntaris i polítics, tots els quals han fet possible aquesta història d’èxit. Hi haurà ponents de l’àmbit científic com Constantí Stefanescu, Dani Oro i Sergi Herrando, també de l’àmbit naturalista com Cistròfol Jordà, Toni Arrizabalaga i Agnès Batlle, de l’àmbit internacional com Cristina Sevilleja i de l’àmbit polític com Alba Barnusell Ortuño (alcaldessa de Granollers), Anna Estella (Subdirectora General de persones i natura de la Generalitat de Catalunya) i Joana Barber (Cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona).
Per poder assistir a l’acte, cal registrar-se prèviament a través de la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers en aquest enllaç https://mcng.cat/agenda/30-anys-comptant-papallones .
La Xarxa de Parcs Naturals i el CBMS
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha col·laborat activament amb el CBMS des dels inicis del projecte seleccionant els ropalòcers com a grup indicador de l’estat de la biodiversitat als seus espais naturals i donant suport al seguiment, que s’emmarca dins el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació, que també inclou el seguiment de ratpenats, amfibis, petits mamífers, mamífers mesocarnívors i liró gris.
L’any 2022, per exemple, trenta-cinc voluntaris van participar en el conjunt de les 19 estacions del CBMS que van estar actives en algun dels parcs i espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. En total, es van poder comptar 32.020 papallones.