28.07.2021

Els espais oberts amb matollars post-incendi, claus per les poblacions de petits mamífers mediterranis.

Petits mamífers

La distribució i abundància de petits mamífers està clarament associada amb el tipus d’estructura vegetal. Les zones arbustives típiques d’ambients post-incendi s’han mostrat com un hàbitat idoni per aquests animals, millor que el mateix bosc.

Investigacions iniciades el 2008 i dutes a terme dins el pla de seguiment de petits mamífers comuns, SEMICE, liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, han permès treure conclusions de la importància de conservar els petits mamífers i els seus hàbitats.

Un campo abierto

Descripción generada automáticamente Vista de una montaña

Descripción generada automáticamente

Els matollars post-incendi són ambients idonis pels petits mamífers comuns. (Fotos: esquerra Garraf, dreta: Serralada de Marina, autor: Ignasi Torre)

Els petits mamífers representen la base tròfica de la major part de mesocarnívors i rapinyaires de Catalunya, i sense ells molts animals no tindrien menjar (òlibes, aligots, gats salvatges, genetes, etc.). Per altra banda, els petits rosegadors són indispensables per al transport de llavors i la repoblació natural de molts vegetals i contribueixen a controlar algunes espècies plaga com l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

Les dades obtingudes de les més de 70 estacions situades a Catalunya (35 de les quals a la Xarxa de Parcs Naturals de Diputació de Barcelona) han permès aportar algunes recomanacions de gestió dels hàbitats en entorns com els dels Parcs del Garraf, Montnegre-Corredor, Collserola, i La Garrotxa.  

Els resultats mostren que la distribució i abundància dels petits mamífers es troben principalment condicionades per l’estructura vegetal, i no tant per la composició específica de la vegetació, com passa en altres grups (ex. papallones). Aquest fet és degut a que la major part d’espècies són generalistes pel que fa a l’alimentació, i poden obtenir recursos de l’ampli ventall dels vegetals que produeixen fruits i llavors, i a la vegada donen refugi a molts invertebrats. El vincle amb l’estructura vegetal rau en la necessitat de trobar refugi, aliment, i condicions micro-climàtiques favorables. 

Segons l’estudi, els petits mamífers troben un ambient òptim per prosperar en entorns de caire arbustiu, especialment en aquells matollars densos i de port baix (<1,5 m), molts d’ells creats a causa d’incendis forestals antics. Les àmplies superfícies de matollar que podem trobar en certs espais naturals (ex. Garraf, Foix, Marina) donen refugi als petits mamífers davant dels depredadors, a més de protegir de la calor intensa d’estiu i del fred a l’hivern. Els arbusts també aporten aliment en forma de fruits i llavors, a banda de donar aixopluc a molts invertebrats dels que en depenen els insectívors (musaranyes). 

En general, a escala de paisatge, s’ha pogut comprovar que els matollars representen ambients amb més abundància i diversitat en comparació als ambients forestals propers. Si aquests patrons són molt evidents a gran escala, també ho són a petita escala (parcel·la o rodal de bosc). Així doncs, l’abundància del ratolí de camp (Mus spretus) és 10 vegades superior en matollars que en boscos, i un patró semblant s’observa en el cas de la musaranya vulgar (Crocidura russula, 5 vegades superior) i del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus, 2 vegades superior). 


Animal de color café

Descripción generada automáticamente Roedor parado sobre un tronco

Descripción generada automáticamente

El ratolí de camp (Mus spretus) i la musaranya vulgar (Crocidura rússula) són dues espècies que prosperen en els matollars post-incendi de la Xarxa de Parcs Naturals. (Fotos: Ignasi Torre)

El Grup de Recerca del Museu de Granollers (2017-SGR-1250), dedicat a la Biodiversitat i els Bioindicadors (BiBIO), compte amb diferents programes de seguiment que aporten dades de camp sobre les comunitats de papallones, ratpenats i petits mamífers. El BiBIO té un conveni específic de cooperació i col·laboració amb la Diputació de Barcelona (DiBa) per l’execució del Pla Estratègic de Seguiment i Recerca per a la Conservació del Medi Natural a la Xarxa de Parcs Naturals i té com a objectiu principal aportar indicadors de l’estat de conservació del medi natural i dels efectes que hi està tenint els canvis ambientals que s’estan produint al territori.

 

Foto portada: Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

ARXIU

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!