El Grup de Recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat impulsat pel Departament d’Acció Climàtica constaten que aquest any, l’activitat d’aquests ratpenats s’ha reduït a tots els rius de per culpa de la sequera segons el Cens Simultani de Ratpenat d'Aigua.
Ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii). Adrià López-Baucells.
L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya està valorant quin impacte provoca la sequera en els diferents hàbitats naturals i espècies de Catalunya. Una de les poblacions més afectades per aquesta situació crònica són els ratpenats aquàtics, animals que viuen íntimament lligats al riu. Així ho demostren les observacions que han fet els voluntaris del Cens Simultani de Ratpenat d'Aigua, una iniciativa coordinada pel Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del MCNG que ha comprovat com, enguany, l’ activitat d’aquests ratpenats s’ha reduït a tots els rius a causa de la sequera. De fet, la manca d’aigua ha empitjorat l’estat ecològic dels hàbitats fluvials i és que, sense comptar els grans rius, a la majoria hi han proliferat punts secs o, en alguns casos, rius que han quedat secs del tot, sobretot en àrees de la Catalunya central i la costa de Tarragona.
Els ratpenats aquàtics pateixen la sequera de forma especial perquè s'alimenten d'insectes i petits peixos que capturen de la superfície de l'aigua. Per una banda, si es redueix la superfície d'aigua els animals tenen menys espai de caça, i per altra, si es redueix el volum d'aigua i augmenta la temperatura, l'aigua s'eutrofitza. L’eutrofització genera proliferació excessiva d’algues i de les llenties d'aigua que impedeixen l'activitat de caça d'aquestes espècies. Tot i que en un primer moment, les aigües estancades i càlides promouen la presència de mosquits que alimenten a ratpenats més generalistes (els no aquàtics), a la llarga i amb sequera prolongada, els hàbitats fluvials esdevenen menys productius i útils per aquests animals.
“Els voluntaris del Cens Simultani de Ratpenat d'Aigua segueixen el protocol del QuiroRius simultàniament per tot el territori català des de l'any passat. Aquesta xarxa de ciència ciutadana és el que ens ha permès detectar aquest fenomen i tendència a gran escala”, comenta David López-Bosch, científic del BiBio amb beca de Doctorat Industrial del Departament de Recerca i Universitats.
Més ratpenats, més qualitat al riu
El grup de recerca BiBio va crear el protocol QuiroRius al 2007 per fer un seguiment del ratpenats estandarditzat i útil per l’estudi i gestió d’aquestes espècies. Ara, ha publicat a la revista River Research and Applications un nou indicador senzill i fàcilment aplicable per voluntaris per avaluar l’estat de salut dels rius observant l’activitat dels ratpenats.
Com es pot apreciar a l’explorador de dades en èpoques sense tanta sequera l’activitat de ratpenats aquàtics és més alta en trams de rius més aïllats de zones urbanes, on el bosc de ribera està més ben conservat i els hàbitats estan més naturalitzats, disminuint i pràcticament desapareixent al voltant de grans ciutats o zones molt industrialitzades.
Un nou ratpenat que menja peixos
Tot i la situació complicada aquest 2023, el mateix grup de recerca ha fet aquest any una troballa molt rellevant. S’ha pogut comprovar que el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) és un depredador important d’un peix invasor dels nostres rius, la gambúsia (Gambusia affinis). Aquest ratpenat és una de les espècies més amenaçades d'Europa i està catalogada en Perill d’Extinció pel Catàleg d’Espècies Amenaçades de Catalunya. L’equip de recerca liderat per Estel Blanch Ojea ha publicat aquests resultats en un article a “European Journal of Wildlife Research” gràcies a una beca concedida per la Fundació Barcelona ZOO, sobre la dieta de ratpenats aquàtics. Amb aquesta ja són 4 les colònies de ratpenats europees les quals s’ha demostrat que mengen peixos, l’única espècie europea confirmada que, malgrat alimentar-se principalment d’insectes, també consumeix peixos a la natura.
De les 30 espècies de ratpenats de Catalunya només dues són aquàtiques (que s’alimenten a sobre la superfície de l’aigua): el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) i el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii).
Una nova eina per l’Observatori de la Natura
El Programa de Seguiment de Ratpenats s’inclou dins l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya i l’Observatori del Patrimoni Naturals i la Biodiversitat (OPNB) impulsat per la Generalitat de Catalunya. És un programa que millora la cobertura d’estudi pel grup dels ratpenats en el marc de l’Atles de Mamífers de Catalunya recentment presentat a Granollers. El desenvolupament d’aquesta eina, no només serveix per emfatitzar la importància dels ratpenats com a bioindicadors de multituds d’hàbitats, sinó que permetrà seguir l’estat ecològic dels rius a Catalunya, una regió mediterrània molt susceptible als efectes del canvi climàtic, on els nostres rius seran uns dels grans afectats.
Imatge de capçalera: Ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii). Autoria: Adrià López-Baucells i Oriol Massana.
