El labirintodont del Montseny és un amfibi de grans dimensions (entre 1’5 a 2 metres de longitud) de morfologia cocodriliana, com altres espècies d’aquest grup eren els grans depredadors de les aigües someres i continentals durant el Triàsic.
Amb la tesi doctoral del ja Dr. Josep Fortuny, veí de la Roca del Vallès, conclou un cicle en la recerca sobre el labirintodont del Montseny. Molts anys d’investigació duts a terme al Institut Català de Paleontologia “Miquel Crusafont” i en els seus orígens al Institut Paleontològic de Sabadell, s’han recopilat en una sèrie d’articles que han merescut en el format d’aquesta tesi doctoral la màxima puntuació per part del tribunal de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.
El labirintodont del Montseny va ser trobat pels col•laboradors del Museu de Granollers Pere Font i Emili Ramon l’any 1989 a la Calma al municipi de Tagamanent, una troballa inesperada en un sediment considerat històricament estèril en registre fòssil de vertebrats: el Buntsandstein continental d’ara fa 240 milions d’anys.
Diferents excavacions dutes a terme en els darrers anys i un dificultós treball de restauració dels fòssils portat a terme per un llarg equip de persones ha permès no sols l’estudi d’aquest animal, sinó també una revisió profunda dels labirintodonts del Triàsic.
Aquest treball conclou amb la revisió taxonòmica del fòssil de la Calma i amb el bateig de l’espècie com a Calmasuchus acri, on els autors han triat el topònim la Calma com el lloc de la troballa i acri del llatí fort o dur en referència a la duresa de la roca on trobem el fòssil.