Distribució i hàbitat
El tritó del Montseny és endèmic d’aquests massís, on no habita el tritó pirinenc i podria a ser exclusiu de la Conca de la Tordera i per tant del Vallès Oriental. La seva distribució és molt restringida, petita i discontínua. Fins ara s’han trobat 7 torrents habitats per l’espècie separats en dos nuclis diferents per uns 4 km d’hàbitat poc favorable situats a les dues bandes de la Tordera. La prospecció de diversos torrents per gran part del Montseny que aparentment semblaven bons pel tritó i no es troben habitats, fa pensar que aquesta situació és real i no correspon a un defecte de prospecció.
L’àrea habitada per l’espècie és força petita i te una superfície inferior a 25 km quadrats. El tritó del Montseny sembla exclusiu de la Conca Hidrogràfica de la Tordera, originada al Miocé, fa com a mínim uns 5 milions d’anys durant elsque no ha canviat gaire la seva configuració i orientació sud, ni estar connectada a altres xarxes hidrogràfiques. Si be per tant, les característiques essencials de l’àrea de distribució es van establir molt abans de l’aparició de l’espècie, el seu hàbitat va canviar notablement sobre tot arran dels dos darrers episodis glacials, el Riss i el Würm en els darrers 300.000 anys. Durant aquest període el Montseny va experimentar fenòmens geològics de tipus periglacials que van donar lloc a pendents molt pronunciats en les vessants de les muntanyes que delimiten la Conca de la Tordera i al desenvolupament d’abundants tarteres de roca fissurada. Tanmateix, el sòl va restar gelat durant la major part de l’any excepte en els mesos estivals i durant un breu període intermedi de glaç i desglaç dels 500 m d’altitud vers amunt. Cal suposar doncs, que l’àrea de distribució el Montseny durant aquest període estaria constituïda per prats alpins sense bosc.
L’hàbitat actual de Calotriton arnoldi, durant el present període interglacials, són sots, torrents amb força pendent encaixats dins de parets laterals de tendència vertical, de cabal força reduït i fonamentalment subterranis. Aquests, es troben dins tarteres caòtiques envoltades d’una vegetació sovint espessa, dins de bosc d’alzinar de muntanya, fageda, castanyeda o bosc de ribera entre els 600 i 1200 m d’altitud. L’aigua és freda, molt neta i oxigenada i sense gaire matèria orgànica. En general els biòtops ocupats per l’espècie es troben en ambients poc humanitzats i comparteix l’hàbitat amb dos amfibis més, l’abundant salamandra (Salamandra salamandra) tan pel que fa als adults, però sobretot amb les seves larves i amb els cap-grossos de tòtil (Alytes obstetricans).
