El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) una raresa singular i amagada

L'any 1989 es va descobrir , al Pla de la Calma, al Montseny, les restes fòssils d'un amfibi primitiu del gènere Paratosuchus, un laberintodont que va habitar el territori actual ocupat pel massís quan aquest era una plana fluvial fa 210 milions d'anys.

Temps ençà, des del període miocènic (23 - 5 milions d'anys) el Montseny es va aixecar per esdevenir un conjunt de muntanyes habitades al començament del Pleistocé (2 milions d'anys) per un amfibi modern, un tritó d'aigües ràpides, fredes i oxigenades. El refredament climàtic degut a les glaciacions devia provocar l'aïllament de les poblacions del Monseny vers la resta donant lloc a una evolució independent fins a convertir-les en una nova espècie, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) estretament emparentada amb el tritó pirinenc (C.asper).

Tot i que des del segle XIX el Montseny passa a ser objecte d'estudi d'un gran nombre de naturalistes, botànics i entomòlegs que aporten un important volum de coneixement del seu patrimoni biològic, no és fins a finals dels anys 70 quan te lloc la descoberta d'aquestes singulars poblacions. Finalment, la investigació de les seves característiques genètiques i morfològiques es va convertir el 2005 en una troballa espectacular i sorprenent, la descripció d'una nova espècie d'amfibi a Europa. El continent més ben explorat i conegut, ha revelat l'únic vertebrat i amfibi endèmic de Catalunya. Així doncs, el massís del Montseny és la llar de l'amfibi més antic, però també del més recent, descrits per la ciència a Catalunya.