Com viu el tritó

Activitat habitual


Mascle amb la cua esperant una femella


Intent de còpula


Còpula observada a la primavera
 

El coneixement de la biologia i ecologia de Calotriton arnoldi és encara força incomplert degut als pocs anys que es du estudiant l’espècie però també als seus costums discrets i a la dificultat d’accedir i moure’s pel seu hàbitat. A diferència de la seva espècie germana el tritó dels Pirineus que quan acaba la metamorfosi viu 2 o 3 anys al sotabosc humit i marges dels torrents abans d’esdevenir adult, sembla ser que l’espècie del Montseny és completament aquàtica.

L’espècie es reprodueix a la primavera i la tardor. Els mascles esperen immòbils amb la cua aixecada el pas d'una femella. Quan detecta una femella prop seu, el mascle s’aproxima i entortolliga ràpidament la seva cua al voltant de la femella. Tots dos així units poden estar-se hores, superposant les obertures de la cloaca per tal que el paquet que conté l’esperma (anomenat espermatòfor) sigui transferit a la femella, produint-se d’aquesta manera la fecundació.

Aquest procés fa que l’esperma no es perdi arrossegat per la corrent del torrent i és una adaptació clau per reproduir-se en aquests ambients. Els ous de l’espècie encara no han estat trobats, però presumiblement la femella els enganxa sota els munts de pedres a l'interior de la llera del torrent amb l’ajut de la seva prominència cloacal. Els ous es desclouen per alliberar una minúscula larva blanquinosa que creix fins a adquirir una morfologia similar a la dels adults, però de mida més petita, amb una pell completament llisa i dotada de brànquies.

Les larves són força difícils de trobar a la natura perquè duen una vida molt més fisurícola que els adults. Altres detalls de la seva biologia com el nombre d’ous, període de posta o edat i mida a la que maduren sexualment són completament desconeguts tot i que podrien ser similars als del seu parent pirinenc.

Els estudis preliminars sobre el nombre d’individus assoleixen xifres de 70 a 300 adults per torrent, valors que extrapolats a l’extensió aproximada de les poblacions dóna una població mundial de 1500 a 1000 tritons adults. Sembla també que els tritons es desplaçen ben be poc per la superfície dels torrents. La seva activitat s’atura força a l’estiu i l’hivern quan el cabal d’aigua disminueix sensiblement o la temperatura és massa elevada o baixa.

Com l’altre tritó del gènere Calotriton, els pulmons de l’espècie del Montseny estan enormement reduïts. Per tant ha de respirar per la pell o per l’epiteli de la boca. Així, la seva activitat està associada a la temperatura de l’aigua, de forma que les aigües fredes són les que contenen la concentració elevada d’oxigen que necessita per respirar.

Molt sovint els tritons s’observen a les basses que constitueix el torrent per be que també es poden trobar a llocs on la corrent és força intens oxigenant-se activament. Una gran part de la vida dels tritons te lloc sota el rocam inundat pel sot, només una petita part de la població emergeix a la llera dels torrents i gairebé sempre ho fa de nit.

A la punta dels dits te unes ungles còrnies que l’hi permeten agafar-se amb força a les pedres i les protuberàncies de la pell les fa servir per arrapar-se a les fissures i escletxes de la roca.

Tanmateix, la seva pigmentació dorsal és en general força mimètica i amb els seus moviments lents passa inadvertit. Aquestes són algunes de les adaptacions que han fet possible la supervivència de l’espècie en els medis reòfils.

L’alimentació és bastant desconeguda, però se l’ha vist cercar menjar introduint el musell entre les esquerdes de les roques cercant segurament petits invertebrats aquàtics com també menjant-se larves de salamandra.

Alhora de defensar-se, alguns individus s’enrosquen sobre si mateix, tot i que l’estratègia més habitual és segregar una substància d’aspecte blanc i mucós que desprèn una olor molt forta.

Moviment pel fons del torrent


Activitat nocturna i mascle (esquerra)

Femella amb la substància defensiva


Mascle amb la substància defensiva a la pell


Tritó prop d'una larva de salamandra