La major part de les espècies de ratpenats presents a Europa es refugien en coves per hivernar, criar o descansar durant les migracions, però n’hi algunes d’elles que són més dependents d’aquests tipus de refugis. Així, la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii ), la de peus grans (Myotis capaccinii) i totes les del gènere Rhinolophus serien clars exemples d’aquesta dependència de coves i mines.
Els tancaments inadequats de les cavitats, l’excés de visites (normalment degudes a l’espeleoturisme) i el vandalisme, són alguns dels majors problemes en que es troben els ratpenats refugiats en cavitats. També el seu estudi a partir de tècniques inadequades (translocacions de colònies, captures intensives, visites successives, etc.) pot repercutir en les poblacions.
En finalitzar el recorregut, les persones que visiten mines o coves explotades turísticament el què consideren de més interès són els ratpenats que hi han vist!!! La desconeixença d’aquest potencial turístic ha fet que els gestors de moltes d’aquestes activitats hagin decidit lliurar-se d’aquests animals tancant o fent-los fora. Així doncs, és recomanable que els gestors de mines i coves es posin en contacte amb els estudiosos dels ratpenats per trobar una opció millor pel seu negoci i pels ratpenats (els quals estan protegits).
Sempre sota la supervisió d’experts es poden realitzar les actuacions següents:
La primera opció sempre hauria de ser el tancament perimetral amb barrots verticals que permeten l’accés dels ratpenats per sobre però no permeten l’accés a la gent. Alçada aproximada de 2,5m acabant amb ferros en punxa de 25cm.
Està demostrat que gran part de les espècies cavernícoles europees eviten cavitats tancades amb barrots a distàncies de 13cm (recomanades perquè no entrin nens). Així doncs només com a última alternativa i en cas de clara regressió de la colònia es pot fer un tancament amb barrots verticals EUROBATS (publ. series nº2).
Degut a que les cavitats poden haver estat freqüentades per gent que hi hagi fet foc, les parets i sostres poden estar plenes de sutja que evita que els ratpenats s’agafin bé a la roca. Així doncs caldria retirar la sutja o picar la pedra superficial.
En cavitats seques però que presentin una font d’aigua exterior accessible, pot ser recomanable fer un adequació per tal d’incrementar la humitat relativa de la cavitat (buscar assessorament d’experts)
Per tal d’evitar actes vandàlics caldria evitar que les cavitats fossin massa accessibles, per tant, no haurien de comptar amb cartells indicatius i a poder ser s’hauria de deixar que la vegetació anés tancant la visibilitat de les boques i els senders.
Amb l’assessorament dels investigadors i sempre que s’hagi pogut comprovar que una cavitat no és, ni ha estat ocupada per colònies de quiròpters, es pot optar per canviar els corrents d’aire i les condicions tèrmiques.
Les cavitats formen part del nostre patrimoni i cal conservar-les perquè els nostres successors puguin gaudir-ne. Sempre que s’entra a una cavitat caldria tenir clar que és una activitat de risc i per tal de conèixer les normes de seguretat i conservació preferiblement s’hauria de pertànyer a alguna agrupació o club d’espeleologia. La fauna que viu a les cavitats, entre la qual hi ha els ratpenats, també forma part del nostre patrimoni i cal conservar-la. Així doncs, la recerca i conservació ha d’anar lligada a les activitats lúdiques que si desenvolupin.