Les caixes-niu per a ratpenats serveixen per oferir refugi a aquelles espècies que requereixen de forats en arbres per amagar-se, criar, aparellar-se, etc. A Catalunya la manca d’arbres madurs provoca una falta de forats i clivelles en arbres per la qual cosa molts ratpenats es veuen obligats a refugiar-se en esquerdes d’edificis. Entre les espècies que més necessiten dels arbres hi trobem el ratpenat de bosc (Barbastellus barbastellus), la ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii), ratpenats orelluts gris i daurat (Plecotus austriacus i Plecotus auritus) i totes les del gènere Nyctalus.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers realitza seguiments de caixes niu col·locades arreu de Catalunya en espais naturals com: el PN dels Aiguamolls de l’Empordà, el PN del Montnegre i el Corredor o el PN del Delta de l’Ebre. Igualment col·labora en l’estudi i conservació dels ratpenats forestals de Catalunya dut a terme pel Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.
A l'hora de comprar o fabricar una caixa cal tenir en compte alguns conceptes essencials:
Els models més casolans, de fusta o de suro, poden ser de varies mides i poden presentar compartiments interiors o no. La mida i el nombre de compartiments no afecta l’ocupació però quan més gran i mes compartiments més individus si poden refugiar. La vida d’aquestes caixes pot variar segons les condicions meteorològiques i la qualitat del material en que s’han fet, però la seva durada acostumar a ser d’entre 5 i 15 anys. Les caixes de formigó i fusta de la casa schwegler són de gran durada però més cares.
Quan pengem una caixa sobretot cal tenir en compte:
És preferible col·locar més d’una caixa en un mateix lloc i amb diferents orientacions i respecte al suport tant poden penjar-se amb ganxos de branques d’arbres, com poden utilitzar-se claus d’alumini, però mai s’han de fer abraçadores al voltant dels arbres ja que els acabarien estrangulant. Les caixes també es poden col·locar clavades en edificis.