Línies de recerca
Experiments evolutius als llacs d'alta muntanya : diversitat morfològica i variabilitat genètica del tritó pirinenc (Calotriton asper)
Els processos geològics esdevinguts durant l'última glaciació són responsables d'haver originat prop de 1.050 llacs als Pirineus. Aquests ecosistemes fràgils i aïllats han sofert en les ultimes dècades importants alteracions derivades de l'increment de la presència humana. Per exemple, la introducció massiva de peixos ha extingit la major part de poblacions de tritó pirinenc (Calotriton asper), especialment les neotèniques, que habitaven els llacs pirinencs. [ Continuar llegint... ]
Filogènies moleculars, diversificació ecològica, etològica i morfològica
El desenvolupament de la tecnologia de l’ADN està aconseguint grans progressos en el coneixement de l’arbre de la vida. A banda de descobrir les relacions ancestral entre les espècies d’amfibis i rèptils actuals, és possible també analitzar els processos evolutius que han donat lloc a una ràpida i explosiva diversitat (radiacions adaptatives) morfològica, ecològica i etològica en aquest grup. El meu treball es basa en grups força diferents com les granotes mantèlides de Madagascar, els geckos d’Austràlia o els llangardaixos lacèrtids i es fa en colaboració amb Dr. Salvador Carranza (Institut de Biologia Evolutiva-CSIC) o Miguel Vences (Universitat de Braunschweig).
Ecologia de poblacions i demografia d’amfibis i rèptils pirinencs
Els Pirineus són una excepció climàtica i biogeogràfica dins la Península Ibèrica. La seva fauna herpetològica és el resultat de la combinació de diversos endemismes amb espècies meridionals de clima mediterrani i espècies continentals de clima temperat i humit. La influència de les condicions d’alta muntanya sobre els amfibis i rèptils s’està estudiant en aspectes com la morfologia, ecologia i demografia en espècies com la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis), la serp llisa septentrional (Coronella austriaca), el tritó palmat (Lissotriton helveticus) o el tritó pirinenc (Calotriton asper).
Taxonomia
La descripció d’espècies o els canvis taxonòmic basats en eïnes moleculars, peró també en anàlisis morfològics són necessaris per saber que conservar. La recerca en aquest àmbit ha investigat la taxonomia d’ofidis i molt especialment dels tritons rèofils de muntanya.
Biologia de la conservació del tritó del Montseny
El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és un dels dos amfibis més amenaçats d’Europa (llista IUCN). La descoberta d’aquest amfibi endèmic d’un petit indret d’Europa, la Reserva de la Biosfera del Montseny, suposa un important esforç en la investigació de diversos aspectes de la seva biologia com pel que fa a la seva conservació. [ Continuar llegint... ]