ESTELA I EL MISTERI DE LA PAPALLONA DELS CARDS

Capítol 1

L'Estela és un cul inquiet i no para d'explorar i investigar tot allò que l'envolta. Com a bona investigadora, anota a la seva llibreta de camp tot el que no coneix i li desperta la curiositat. Però, aix!, l'altre dia se la va descuidar al museu quan observava el nou formiguer de l'exposició sobre invertebrats del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Va a buscar-la i pel camí de tornada es creua amb el doctor Constantí Stefanescu, especialista en papallones, que va d'un cantó a l'altre tot pensatiu. De cop, fixa la mirada i després d'una llarga pausa diu: 

  • Estela, hem de resoldre aquest misteri!!
  • Com?!, un misteri!? Que interessant, pensa l'Estela.
  • Estela, no sé on van les papallones dels cards a l’hivern...– afegeix en Constantí.

Capítol 2

Després de la trobada de l'altre dia amb en Constantí Stefanescu, l'Estela es retroba amb ell al Museu de Ciències Naturals de Granollers juntament amb l'Andreu, un jove i apassionat investigador que ajuda en Constantí.

  • On són les papallones dels cards a l'hivern? – es pregunta amoïnat el doctor.
  • Jo, al setembre, encara n'he vistes, de papallones dels cards a Catalunya, però poques! El que és curiós és que n'he vist que volen en línia recta cap al sud – afegeix l'Andreu.
  • Potser el que hem de fer és seguir-les- apunta en Constantí.
  • Nois, fins on creieu que poden arribar, si estan viatjant cap al sud? – pregunta l'Estela.
  • De moment, anem cap al Marroc, aviam què passa! –decideix en Constantí.

L'Estela, l'Andreu i en Constantí han començat el viatge cap al sud: València, Múrcia, Andalusia... i les papallones segueixen baixant mentre el fred cada cop és més intens!

  • Si volem seguir cap al sud hem de creuar l'estret de Gibraltar i travessar el mar -diu l'Andreu.

L'Estela pregunta, un pèl desconcertada:

  • Però, creieu que les papallones poden volar tan lluny?
  • Estem investigant, Estela, i creiem que potser sí, potser van més lluny del què mai hem pensat – apunta el Dr. Constantí.

Després de creuar en vaixell el mar, arriben al Marroc, un país de tardor calorosa i paisatge desèrtic. Allí se segueixen veient papallones volant, cada cop més i en direccions diverses. "Cap on volen?", és la gran pregunta que tenen al cap els nostres investigadors.

  • Què passa, nois? Què fan aquestes papallones dels cards? Sembla que cada cop n'hi ha més- diu, inquieta, l'Estela.
  • Hem de seguir-les; segur que el desert no els interessa i busquen una altra cosa, som-hi!- afirma en Constantí, que, emocionat afegeix:
  • Mireu! Sembla que van cap aquell puntet verd enmig de la sorra del desert. Sí, cada cop n'hi ha més, acostem-nos-hi!!

Després de pocs quilòmetres arriben a un oasi ple de palmeres datileres, camps agrícoles i multitud de papallones. Hi ha núvols sencers de papallones dels cards, és impressionant!!

  • Per què els agrada tant, aquest lloc? – pregunta l'Estela
  • Aquí hi ha una mica d'aigua i hi creixen plantes. Les papallones necessiten les plantes per reproduir-se, pondre ous i que en surtin erugues – diu l'Andreu.
  • Creieu que les de Catalunya venen aquí?
  • La veritat és que per saber si s'hi queden, hem de trobar-ne els ous – assegura l'Andreu.

L'Estela, encuriosida, demana:

  • I, on els hem de buscar, els ous?

Capítol 3

L’Estela, en Constantí i l’Andreu segueixen al Marroc investigant on ponen els ous les papallones dels cards.

  • Com el seu nom indica, aquesta papallona fa la posta sobre la planta dels cards. Les erugues se’n mengen les fulles fins a fer la metamorfosi i transformar-se en papallones. Hem de buscar cards a l'oasi i comprovar si hi ha ous i erugues – apunta l'Andreu.

Els nostres investigadors passen tot el matí inspeccionant l'oasi. Al principi, costa trobar els cards, però, a poc a poc, van aprenent a trobar els llocs on n'hi ha més i, amb emoció, comencen a trobar centenars, milers d'ous i eruges!!

  • Aquesta és la prova que no anàvem equivocats! Mireu, d'aquí naixeran centenars de papallones! Hem trobat la destinació de la nostra papallona, que a la tardor ve fins aquí a reproduir-se.

L'Estela no es pot estar de preguntar:

  • I quan naixeran aquestes papallones, nois?
  • Amb la calor que fa, aquí tot va més ràpid i, veient que ja hi ha erugues ben grosses, podem pensar que en un parell o tres de setmanes començarà a haver-n'hi moltes! – diu en Constantí.
  • I si tornem a visitar aquest oasi d'aquí a dos mesos, al desembre, per veure què ens trobem? – suggereix l'Andreu.
  • I tant, quina bona idea! Un altre viatge al Marroc?! Jo vull venir! – diu l'Estela tota emocionada.

Dit i fet. En Constantí, l'Andreu i l'Estela tornen a visitar l'oasi dos mesos més tard, quan aquí a Catalunya és ple hivern. Però la sorpresa és adonar-se que ja en queden poques, de papallones dels cards... Què pot haver passat?

Capítol 4

L’Estela no se’n sap avenir. Quan semblava que el misteri de la papallona del card estava resolt, ara resulta que a la segona visita al Marroc moltes de les papallones ja no hi són!

  • Nois, jo esperava trobar-me més papallones dels cards als oasis, que vol dir això? – pregunta l'Estela.
  • Vol dir que els centenars de papallones que han nascut han marxat d'aquí... – diu l'Andreu.
  • On han anat...?- dubta l'Estela.
  • Cap al nord segur que no, perquè encara hi fa molt fred i no podrien viure. Per tant, han d'haver continuat el viatge cap al sud... i més al sud d'aquí ja hi ha el desert del Sàhara, on no poden viure perquè tot és sec. 

La situació s’ha complicat per als nostres amics. Han arribat fins al Marroc seguint la papallona del card que fugia del fred de Catalunya, i quan ja l’havien localitzada en un oasi del Marroc ponent ous, resulta que encara no ha acabat el viatge. «Però si més al sud hi ha un desert de cinc milions de quilòmetres quadrats! On han anat?», es pregunten els nostres investigadors.

  • Hem de saber si les papallones dels cards van més al sud i s’atreveixen a anar al desert del Sàhara: no podem parar aquí – diu, apassionadament, en Constantí.
  • Això em fa pensar que deuen viatjar encara més lluny, cap a la sabana i la regió tropical de l'Àfrica- diu en Constantí.

Ja us podeu imaginar quin és el següent pas... Els nostres investigadors tenen una missió ben emocionant: anar fins a l'Àfrica tropical buscant la nostra papallona dels cards!

Capítol 5

Al mes de gener, els nostres investigadors comencen un altre viatge cap a l'Àfrica tropical. Aquest cop, encara més lluny i a un país per a ells desconegut: Guinea. Quan hi arriben  troben un clima tropical, calor, humitat i...

  • Migradores dels cards! – exclama l'Estela –, i aquestes papallones de l’Àfrica tropical són les mateixes que les del Marroc? Com ho podem saber? 

De cop i volta en Constantí té una idea.

  • Ja sé qui ens ajudarà a saber què passa, el Dr. Hobson, de la Universitat of Western Ontario del Canadà. Ell és expert en isòtops- diu, convençut, en Constantí.
  • Isòtops? Què és això? – pregunta tota curiosa l’Estela: és la primera vegada que sent aquest mot.
  • Amiga meva, això ja és química pura!, i una mica difícil d'entendre. Resumint-ho molt, podem dir que és una "pols" que se'ns enganxa al cos i que varia segons el lloc on hem estat. Per als que saben una mica més de química, els explicaria que els isòtops estables són formes especials d’un determinat element químic i, per tant, molt i molt petits! La proporció de diferents menes d'isòtops en l'aigua de pluja és diferent a Europa, al Marroc i a l'Àfrica tropical, i les plantes que creixen en aquests llocs tindran la mateixa proporció que l'aigua de la pluja que han rebut. Però no només això: com que les erugues mengen les fulles de les plantes, a cada lloc la proporció d'isòtops de les papallones acabarà sent la mateixa que la de les plantes sobre les quals han crescut. Això vol dir que si mirem els isòtops d'una d'aquestes papallones de Guinea i resulta que són els mateixos de les plantes del Marroc..., voldrà dir que han crescut al Marroc i que han arribat aquí després d'atravessar el desert del Sàhara!
  • Ah! Ara ja entenc què podem fer – afirma l'Estela – . Podem mirar d’analitzar la pols de les  ales de les papallones per saber on han estat abans!

Dit i fet, a través de l'ordinador, els dos doctors en biologia, en Constantí Stefanescu i en Keith Hobson, comencen a planificar l’experiment a partir de mostres de pols d’ales de papallones i l’anàlisi de la “pols”. Si la de les papallones de Guinea és com la de les plantes del Marroc, la pregunta inicial tindria per fi una resposta: les papallones han arribat a l'Àfrica tropical després d'un viatge de més de 2.000 quilòmetres.

Capítol 6

Han passat alguns mesos fins que en Constantí i l’Andreu no han tingut resposta del doctor Hobson. En rebre el correu electrònic, avisen l'Estela, que és a la biblioteca del museu repassant els seus apunts de camp. 

Abans d'obrir el correu del Dr. Hobson, intercanvien una mirada nerviosa, la mateixa que de ben segur faríeu vosaltres abans d’obrir un regal molt esperat. 

La incògnita era: coincideix la “pols” de les papallones del Marroc amb la de les papallones de l’altra banda del Sàhara?

  • Vinga Constantí, no em facis patir més i obre el mail del Dr. Hobson – s’impacienta l’Estela.
  • Positiu, positiu, positiu!! – crida en Constantí. 
  • Ja tenim l’evidència científica, la prova que buscàvem. Aquestes papallones han estat capaces de travessar 2.000 quilòmetres de desert i arribar fins a l'Àfrica tropical, on tenen les plantes i el clima que necessiten per reproduir-se!- confirma l’Andreu.
  • Llavors, és cert?! Aquesta papallona tan petita fa milers de quilòmetres, i fins i tot creua un desert?!, és molta distància per un insecte tan petit! – diu l’Estela.
  • Sí, Estela, com pots veure, aquesta papallona té un cicle migratori com tenen molts dels ocells que ens visiten cada primavera. Arriben a casa nostra quan el temps els és favorable i marxen cap a l'Àfrica a la tardor, per passar-hi l'hivern. Però hi ha una diferència molt important: tot el recorregut de milers de quilòmetres que fan cada any el completen en diferents generacions: les papallones que arriben a Catalunya a l'abril o al maig no són les mateixes que vas veure a Guinea al gener: són les seves filles, que en realitat van néixer al Marroc, a on van volar les papallones que van néixer a Guinea a finals de l'hivern. Des del Marroc, les papallones han vingut fins aquí a la primavera per pondre els ous. I quan les seves filles neixin a l'estiu, viatjaran fins al Regne Unit, per escapar de la sequera que llavors tindrem a Catalunya. I allà es reproduiran i, a la tardor, la nova generació farà el seu viatge cap als oasis del Marroc, i tot tornarà a començar...

Després d'aquest viatge tan espectacular, l'Estela es pregunta si tornarà a veure les migradores dels cards aviat. En Confstantí i l'Andreu la tranquil·litzen:

  • No pateixis, ja veuràs com quan arribi la primavera les migradores tornaran a aparèixer a Catalunya. És aleshores que tindran els cards que necessiten i la caloreta que els agrada- diu l'Andreu.
  • Que xulo és venir al Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigar amb vosaltres, em sembla que no podré deixar de fer-ho mai- conclou l’Estela, satisfeta i convençuda que, si segueix sent curiosa i amb ganes d’aprendre, no tardarà a començar la seva propera aventura!

 

FI!


APRENEM AMB L'ESTELA

ESTELA I LA PAPALLONA DELS CARDS

Activitat 1

Sabrieu distingir una papallona dels cards de la resta? quins colors té? Descobriu-ho a través del següent imprimible. Podeu pintar la papallona simètricament o amb els colors que més us agradin!

 

Activitat 2

Heu vist mai un núvol de papallones? avui en podeu tenir un a casa, però estigueu alerta! podeu ajudar a l'Estela a trobar-hi les infiltrades?

fitxa núvol papallones

Activitat 3

Ara que ja coneixeu el cicle d'una papallona podeu completar la següent fitxa . Gaudiu-ne!

Cicle papallona

Activitat 4

Aquesta vegada us proposem un parell d'activitats: imaginar-vos com deu ser l'oasi que han trobat els nostres investigadors i conèixer millor l'anatomia d'una papallona...sabeu si tenen o no boca?

   

Activitat 5

La proposta d'avui és la de fer un mòbil de papallones. Imprimiu el següent descarregable,  retalleu les papallones que faran de plantilla i dibuixeu-les, per exemple, sobre cartolines de colors. Us quedarà un mòbil d'allò més bonic!

móvil de papallones<<

 

Activitat 6

Després de llegir l'aventura Estela i el misteri de la papallona dels cards, ja coneixeu el viatge migratori de la nostra papallona, us proposem completar el mapa adjunt. Ens trobem a la propera aventura!


 

PER SABER-NE MÉS

 ESTELA I EL MISTERI DE LA PAPALLONA DELS CARDS

PUBLIACIONS DE L'ÀREA DE RECERCA DE LEPIDÒPTERS (PAPALLONES)

Descripció de la migració de tardor al Marroc: quins factors prediuen millor l'abundància dels migradors i quines són les àrees més importants de cria.

Primer treball en què es fan servir isòtops estables per identificar les rutes migratòries de V. cardui. Igualment, primer cop que es demostra que l'espècie travessa el Sahara durant les migracions de tardor, amb el resultat sorprenent que hi ha migracions a través del desert en els dos sentits.

Primera descripció completa del cicle migratori de V. cardui al Paleàrtic Occidental, utilitzant dades de gran quantitat de països, sobretot de l'episodi excepcional de 2009.
Hi ha aspectes que encara no es conexien quan es va fer aquest treball, com ara la importància de les regions al sud del Sahara dins del circuit migratori. En aquest treball també es van utilitzar per primer cop dades de radar entomològic per demostrar l'existència de migració de tardor de retorn cap a l'Africa i es va identificar l'altitud a què poden migrar les papallones (fins a 1 km d'altitud).

Descripció del complex de parasitoids que ataquen Vanessa cardui, i proposta de la importància de l'impacte del parasitisme com a factor que ha afavorit l'evolució de la migració a llarga distància per reduir la mortalitat.

Troballa d'una zona d'emergència massiva de papallones al Marroc (març 2009), que actuava com a font dels migradors que arriben a Catalunya a la primavera. Primer cop que es documenta una àrea d'emergència massiva per a les papallones que arriben a la primavera a Catalunya.

Primer treball en què es suggereix que la migració de V. cardui es relaciona amb l'ús de vents a gran alçada, resultants de determinades situacions meteorològiques (vents
sinòptics a gran escala). Aquesta hipòtesi es va confirmar després amb l'ús de radar entomològic.

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!