L'Estela és un cul inquiet i no para d'explorar i investigar tot allò que l'envolta. Com a bona investigadora, anota a la seva llibreta de camp tot el que no coneix i li desperta la curiositat. Però, aix!, l'altre dia se la va descuidar al museu quan observava el nou formiguer de l'exposició sobre invertebrats del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Va a buscar-la i pel camí de tornada es creua amb el doctor Constantí Stefanescu, especialista en papallones, que va d'un cantó a l'altre tot pensatiu. De cop, fixa la mirada i després d'una llarga pausa diu:
Després de la trobada de l'altre dia amb en Constantí Stefanescu, l'Estela es retroba amb ell al Museu de Ciències Naturals de Granollers juntament amb l'Andreu, un jove i apassionat investigador que ajuda en Constantí.
L'Estela, l'Andreu i en Constantí han començat el viatge cap al sud: València, Múrcia, Andalusia... i les papallones segueixen baixant mentre el fred cada cop és més intens!
L'Estela pregunta, un pèl desconcertada:
Després de creuar en vaixell el mar, arriben al Marroc, un país de tardor calorosa i paisatge desèrtic. Allí se segueixen veient papallones volant, cada cop més i en direccions diverses. "Cap on volen?", és la gran pregunta que tenen al cap els nostres investigadors.
Després de pocs quilòmetres arriben a un oasi ple de palmeres datileres, camps agrícoles i multitud de papallones. Hi ha núvols sencers de papallones dels cards, és impressionant!!
L'Estela, encuriosida, demana:
L’Estela, en Constantí i l’Andreu segueixen al Marroc investigant on ponen els ous les papallones dels cards.
Els nostres investigadors passen tot el matí inspeccionant l'oasi. Al principi, costa trobar els cards, però, a poc a poc, van aprenent a trobar els llocs on n'hi ha més i, amb emoció, comencen a trobar centenars, milers d'ous i eruges!!
L'Estela no es pot estar de preguntar:
Dit i fet. En Constantí, l'Andreu i l'Estela tornen a visitar l'oasi dos mesos més tard, quan aquí a Catalunya és ple hivern. Però la sorpresa és adonar-se que ja en queden poques, de papallones dels cards... Què pot haver passat?
L’Estela no se’n sap avenir. Quan semblava que el misteri de la papallona del card estava resolt, ara resulta que a la segona visita al Marroc moltes de les papallones ja no hi són!
La situació s’ha complicat per als nostres amics. Han arribat fins al Marroc seguint la papallona del card que fugia del fred de Catalunya, i quan ja l’havien localitzada en un oasi del Marroc ponent ous, resulta que encara no ha acabat el viatge. «Però si més al sud hi ha un desert de cinc milions de quilòmetres quadrats! On han anat?», es pregunten els nostres investigadors.
Ja us podeu imaginar quin és el següent pas... Els nostres investigadors tenen una missió ben emocionant: anar fins a l'Àfrica tropical buscant la nostra papallona dels cards!
Al mes de gener, els nostres investigadors comencen un altre viatge cap a l'Àfrica tropical. Aquest cop, encara més lluny i a un país per a ells desconegut: Guinea. Quan hi arriben troben un clima tropical, calor, humitat i...
De cop i volta en Constantí té una idea.
Dit i fet, a través de l'ordinador, els dos doctors en biologia, en Constantí Stefanescu i en Keith Hobson, comencen a planificar l’experiment a partir de mostres de pols d’ales de papallones i l’anàlisi de la “pols”. Si la de les papallones de Guinea és com la de les plantes del Marroc, la pregunta inicial tindria per fi una resposta: les papallones han arribat a l'Àfrica tropical després d'un viatge de més de 2.000 quilòmetres.
Han passat alguns mesos fins que en Constantí i l’Andreu no han tingut resposta del doctor Hobson. En rebre el correu electrònic, avisen l'Estela, que és a la biblioteca del museu repassant els seus apunts de camp.
Abans d'obrir el correu del Dr. Hobson, intercanvien una mirada nerviosa, la mateixa que de ben segur faríeu vosaltres abans d’obrir un regal molt esperat.
La incògnita era: coincideix la “pols” de les papallones del Marroc amb la de les papallones de l’altra banda del Sàhara?
Després d'aquest viatge tan espectacular, l'Estela es pregunta si tornarà a veure les migradores dels cards aviat. En Confstantí i l'Andreu la tranquil·litzen:
Sabrieu distingir una papallona dels cards de la resta? quins colors té? Descobriu-ho a través del següent imprimible. Podeu pintar la papallona simètricament o amb els colors que més us agradin!
Heu vist mai un núvol de papallones? avui en podeu tenir un a casa, però estigueu alerta! podeu ajudar a l'Estela a trobar-hi les infiltrades?
Ara que ja coneixeu el cicle d'una papallona podeu completar la següent fitxa . Gaudiu-ne!
Aquesta vegada us proposem un parell d'activitats: imaginar-vos com deu ser l'oasi que han trobat els nostres investigadors i conèixer millor l'anatomia d'una papallona...sabeu si tenen o no boca?
La proposta d'avui és la de fer un mòbil de papallones. Imprimiu el següent descarregable, retalleu les papallones que faran de plantilla i dibuixeu-les, per exemple, sobre cartolines de colors. Us quedarà un mòbil d'allò més bonic!
Després de llegir l'aventura Estela i el misteri de la papallona dels cards, ja coneixeu el viatge migratori de la nostra papallona, us proposem completar el mapa adjunt. Ens trobem a la propera aventura!
PUBLIACIONS DE L'ÀREA DE RECERCA DE LEPIDÒPTERS (PAPALLONES)
Descripció de la migració de tardor al Marroc: quins factors prediuen millor l'abundància dels migradors i quines són les àrees més importants de cria.
Primer treball en què es fan servir isòtops estables per identificar les rutes migratòries de V. cardui. Igualment, primer cop que es demostra que l'espècie travessa el Sahara durant les migracions de tardor, amb el resultat sorprenent que hi ha migracions a través del desert en els dos sentits.
Primera descripció completa del cicle migratori de V. cardui al Paleàrtic Occidental, utilitzant dades de gran quantitat de països, sobretot de l'episodi excepcional de 2009.
Hi ha aspectes que encara no es conexien quan es va fer aquest treball, com ara la importància de les regions al sud del Sahara dins del circuit migratori. En aquest treball també es van utilitzar per primer cop dades de radar entomològic per demostrar l'existència de migració de tardor de retorn cap a l'Africa i es va identificar l'altitud a què poden migrar les papallones (fins a 1 km d'altitud).
Descripció del complex de parasitoids que ataquen Vanessa cardui, i proposta de la importància de l'impacte del parasitisme com a factor que ha afavorit l'evolució de la migració a llarga distància per reduir la mortalitat.
Troballa d'una zona d'emergència massiva de papallones al Marroc (març 2009), que actuava com a font dels migradors que arriben a Catalunya a la primavera. Primer cop que es documenta una àrea d'emergència massiva per a les papallones que arriben a la primavera a Catalunya.
Primer treball en què es suggereix que la migració de V. cardui es relaciona amb l'ús de vents a gran alçada, resultants de determinades situacions meteorològiques (vents
sinòptics a gran escala). Aquesta hipòtesi es va confirmar després amb l'ús de radar entomològic.