Història evolutiva


Féu clic a la imatge per ampliar-la

El tritó del Montseny forma part de la família dels Salamàndrids, originada a Europa fa uns 65 milions d'anys i que inclou una setantena d'espècies que es distribueixen per Europa, el Nord d'Àfrica, l'Àsia temperada i subtropical i Nord- Amèrica . Les salamandres únicament hàbiten el medi aquàtic durant el període reproductor quan hialliberen les larves. La seva pell és molt llisa i la cua és de secció circular. Els tritons, alternen una part de la seva vida en el medi terrestre amb l'aquàtic. Contràriament, la seva pell és granelluda i la cua està comprimida lateralment. Tot i que hi ha bastantes espècies de salamandres terrestres o que habiten el subsòl, majoritàriament la família està constituida per tritons que alternen una vida aquàtica reproduint-se i alimentant-se a aigües entollades amb una vida terrestre semblant a la de les salamandres.

Alguns d'aquests tritons han colonitzat un medi força diferent, els torrents d'aigües netes i fredes. Aquest procés ha tingut lloc dos cops de forma independent dins la família, l'un per donar lloc a dues espècies que habiten les illes de Còrsega i Sardenya (gènere Euproctus) i l'altre va generar els dos tritons de muntanya ibèrics (gènere Calotriton). La pressió de la selecció natural va fer que ambdós grups comparteixin característiques comunes com la granulació de la pell, la reducció dels pulmons, la baixa mida de la posta o el tipus de còpula en que el mascle subjecta a la femella superposant les obertures cloacals, com a millor solució per adaptar-se al mateix tipus d'hàbitat. Per aquesta raó els dos grups eren classificats dins d'un mateix gènere, Euproctus. Les dades genètiques revelen però que aquesta semblança no és el fruit de compartir un ancestre directe i comú sinó una prova de l'existència de l'evolució, anomenada convergència adaptativa. Per aquesta raó, tal i com estava establert el gènere Euproctus no era un grup natural i s'ha hagut de reutilitzar el nom genèric Calotriton per referir-se als tritons ibèrics.Els resultats sobre les relacions evolutives dels tritons de muntanya mitjançant l’ADN trenquen amb l’idea que tots ells provenen de forma directe d’un ancestre comú que habitaria la massa de terra que comprenia Còrsega i Sardenya quan fa 28 milions es va separar de la costa mediterrània nord - occidental.

Els tritons de muntanya tirrènics (Còrsega i Sardenya) semblen estar emparentats amb els tritons petits com el tritó palmat (Lissotriton helveticus) que habita Catalunya, mentre que els de muntanya ibèrics (gènere Calotriton) comparteixen un avanpassat comú amb els grans tritons, dels que el tritó verd (Triturus marmoratus) n'és un representant de la nostra fauna. Aquesta darrera separació representà l'inici de l'adaptació dels tritons Calotriton a la vida als torrents i tingué lloc aproximadament fa uns 8 milions d'anys.

Els dos grups de tritons de muntanya són pobres en espècies (dues per cada gènere, Calotriton i Euproctus) i es troben geogràficament poc estesos amb distribucions insulars, ja sigui de veritables illes (Còrsega i Sardenya) o de massissos muntanyosos (Pirineus i Montseny) que esdevenen illes en relació a les planes que els envolten. En contrast els tritons d'aigües entollades dels gèneres Triturus i Lissotriton habiten gran part d'Europa i tenen prop de 16 espècies.

El tritó del Montseny sembla exclusiu de la Conca Hidrogràfica de la Tordera, que es van originar al Miocé, fa com a mínim uns 5 milions d'anys sense haver canviat gaire la seva configuració i orientació sud, ni estar connectada a altres xarxes hidrogràfiques. Si be per tant, les característiques essencials de l'àrea de distribució es van establir molt abans de l'aparició de l'espècie, el seu hàbitat va canviar notablement sobre tot arran dels dos darrers episodis glacials, el Riss i el Würm en els darrers 300.000 anys. Durant aquest període el Montseny va experimentar fenòmens geològics de tipus periglacials que van donar lloc a pendents molt pronunciats en les vessants de les muntanyes que delimiten la Conca de la Tordera i al desenvolupament d'abundants tarteres de roca fissurada. Tanmateix, el sòl va restar gelat durant la major part de l'any excepte en els mesos estivals i durant un breu període intermedi de glaç i desglaç dels 500 m d'altitud vers amunt. Cal suposar doncs, que l'àrea de distribució el Montseny durant aquest període estaria constituïda per prats alpins sense bosc. Les glaciacions probablement van comportar l'extinció d'altres poblacions de l'espècie, perquè els dos nuclis actuals de població presenten certa divergència genètica que es correspondria a un aïllament genètic aparegut fa molt aproximadament vora els 560.000 a 250.000 anys.

 

Reconstrucció hipotètica del pasat biogeogràfic dels tritons de muntanya ibèrics Calotriton sobre la Catalunya actual.En una primera fase, a inicis del Pleistocé, l'espècie ancestral a partir de la qual han evolucionat els tritons pirinenc i del Montseny habitaria el nord - est ibèric. Durant algun període glacial indeterminat l'espècie es refugiaria en una àrea climàticament favorable a la perifèria sud dels Pirineus incloent el Montseny. Posteriorment, fa 1.5 milions d'anys sorgiria una barrera entre les poblacions del Montseny i la resta, impedint el moviment d'individus i el flux genètic. Com a resultat les poblacions del Montseny evolucionarien separadament de la resta esdevenint una espècie. Finalment, a les acaballes del Pleistocé, una nova barrera donaria lloc a una certa interrupció de flux genètic entre les poblacions situades a les dues bandes de la Tordera. Per la seva banda, les poblacions de tritó pirinenc experimentarien contraccions de la distribució durant els períodes interglaciacials i expansions a la perifèria durant les glaciacions.

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!