Com estudiem les serps?

Bàsicament hi ha tres fonts d'obtenció de dades sobre la vida de les serps.

La primera consisteix en implantar-los radiotransmissors,fer un seguiment dels seus moviments i localitzar-los sobre el mapa. Això permet conèixer aspectes tals com els patrons d'activitat, l'espai o el tipus hàbitat que utilitzen per viure. Malauradament aquesta metodologia es molt costosa tan en termes econòmics com d'esforç de treball.

La segona és la recollida d'observacions de camp que si be són molt sovint de caràcter esporàdic i puntual a mesura que es van acumulant permeten disposar de dades sobre la seva distribució geogràfica, patrons d'activitat anual, desenvolupament del seu cicle biològic al llarg de l'any o fins hi tot d'alimentació.

La tercera procedeix de la dissecció d'exemplars morts. Això permet prendre mesures morfològiques, obtenir dades sobre el seu estat reproductor i saber que han menjat. Ara bé, la majoria de les espècies de serps estan protegides per la legislació i no és èticament justificable el seu sacrifici ni tan sols per raons científiques. Per aquesta raó utilitzem només serps que hagin estat trobades mortes, molt sovint atropellades a les carreteres. Malauradament, aquesta és una problemàtica que afecta a un cert nombre de serps, però permet obtenir una informació molt valuosa. Per aquesta raó, els equips de guardes que patrullen diversos espais naturals protegits col·laboren amb el projecte recollint aquelles serps que troben mortes i enviant-les al Museu de Granollers - Ciències Naturals.


Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!