Molta gent no sent cap mena de simpatia per les serps i tenen reaccions de por o fàstic envers aquests animals. Per empitjorar més encara la difícil relació que hi ha entre l'home i les serps hi ha moltes llegendes i històries que s'expliquen en el món rural segons les quals les serps fan coses extraordinàries i també terribles. Sorprenentment els científics que estudien les serps mai han observat cap d'aquests fenòmens.
Les serps tenen els seus propis enemics naturals que mantenen l'equilibri de les seves poblacions en relació als recursos disponibles en l'ecosistema. Així constitueixen part de la dieta de rapinyaires, mamífers carnívors i fins hi tot d'insectívors com els eriçons. Les activitats humanes modifiquen els hàbitats de les espècies influint sobre la seva conservació, però a banda d'això l'home causa també mortalitat en les poblacions de serps: atropellaments a les carreteres, caigudes a pous i cisternes o directament persecució i mort pels humans. En conseqüència ens agradin o no les serps cal respectar-les com a la resta dels animals donat que formen part de la natura. Si no us agraden, simplement deixeu-les estar.
A Catalunya la problemàtica dels enverinaments per mossegades de serps verinoses és poc important. En comparació a països tropicals, hi ha poques espècies de serps i només dues (els dos escurçons del gènere Vipera) són potencialment perillosos per a nosaltres, si be el seu verí no és gaire potent. Com a resultat el nombre de mossegades que es produeixen cada any és baix i en la gran majoria dels casos el desenllaç és benigne. Cal tenir en compte que els escurçons mosseguen a les persones per a defensar-se, per tant, uns consells com a precaució.
No: intentar matar la serp per dur-la al metge per que miri si és verinosa, fer un torniquet, fer un tall i intentar xuclar el verí, posar permanganat potàssic a la ferida o fer passar el temps per veure com evoluciona la ferida.
Si: informar-se de si és una persona amb problemes coronaris, renals o és al·lèrgic a antibiòtic, mantenir la calma i no posar-se nerviós o ansiós, posar una bossa amb gel a la zona afectada però sempre amb roba i mai directament sobre la pell i dirigir-se amb certa rapidesa però sense córrer o fer esforços físics.