ESTELA I EL RATPENAT ARGENTAT

Capítol 1

En Xavi Puig és ambientòleg i un savi amb qui l'Estela passa hores resolent enigmes de la natura. Avui, però, està ensopit.

• Hi ha una forta crisi econòmica i ningú ens encarrega treballs, Estela.
• Quins treballs vols dir?- demana l'Estela.
• Nosaltres busquem espècies noves de ratpenats per tot Catalunya i mirem d'esbrinar què cal fer per conservar-les.

Al Museu de Ciències Naturals de Granollers sempre hi passen coses, i en aquell mateix moment el doctor Carles Flaquer ha vingut a parlar amb en Xavi. Són vells amics i porten anys estudiant junts els ratpenats.

• Escolta Xavi, si no hi ha feina ens la buscarem, no podem parar d'investigar. Què et sembla si busquem el ratpenat argentat?- diu en Carles.
• A Catalunya? No em sembla malament, el repte- accepta en Xavi.

L'Estela, que escolta atentament la conversa dels dos investigadors, pregunta:

• Voleu buscar una nova espècie de mamífer?
• Sí, una que, sobretot, viu als països del nord d'Europa- riu en Xavier.
• Però tenim algunes pistes que indiquen que també la podríem trobar per aquí...- li pica l'ullet en Carles.

Capítol 2

En Xavi ja trasteja amb l'ordinador: ha començat a planificar. Amb en Carles han decidit que, com que s'han de pagar les despeses, l'expedició només es podrà allargar tres nits.

• Què fas amb l'ordinador? - li demana l'Estela.
• Faig models predictius- contesta en Xavi.
• I, què és això, Xavi?- pregunta encuriosida la nena.
• Miro d'entrar tota la informació que tenim sobre el ratpenat argentat, com per exemple, el tipus d'hàbitat que fa servir, on es refugia..., i demano a l'ordinador que em digui quin és el millor lloc de Catalunya per buscar-lo!
• Que interessant- comenta l'Estela i, de sobte, en Xavi exclama -Voilà! Ja ho tinc, nois!!
• Que gran que ets, Xavi - diu en Carles amb carinyo.
• Prepareu-vos! Anem al poble on Picasso va viure un temps.

Capítol 3

El cotxe 4x4 va ple. En Xavi i en Carles han demanat a l'Adrià López i a la Lídia Freixas, dos estudiants, si volen acompanyar-los a l'expedició. L'Estela no ho veu clar, però la passió s'encomana i comença a creure que van a fer alguna cosa important. 

• Ja hi som! - diu en Carles.

L'Estela queda bocabadada. La muntanya del Pedraforca els rep majestuosa. Han arribat a Gósol, poble on va estar-se el gran pintor Picasso durant tres mesos. Allà dinen alguna cosa i compren beguda i queviures per passar la nit a la muntanya. Els tres indrets on intentaran fer la captura de la nova espècie de ratpenat ja estan marcats al mapa.

L'Estela no ha anat mai a buscar ratpenats i no pot deixar de preguntar:

• Com ho feu per capturar ratpenats? A mi m'han dit que es capturen tirant un barret a l'aire, és així?

En Carles somriu i diu:

• Els ratpenats són animals protegits i molt complicats de capturar perquè volen de nit i tenen radar. La gent no els ha de tocar, però nosaltres som professionals i tenim autorització del Parc Natural del Cadí-Moixeró per capturar-los.

A la tarda ja han arribat a lloc, una bassa en un prat alpí. Tots quatre investigadors hi baixen ràpid, es posen els frontals i comencen a treballar abans no es faci de nit.

• Què és això que desplegueu al voltant de la bassa, Xavi? - pregunta l'Estela.
• Estem posant xarxes japoneses. L'única manera que tenim de capturar els ratpenats és agafar-los desprevinguts quan van a beure aigua.
• I què els fareu? No vull que els feu patir! - exclama l'Estela.
• No els farem res. Els agafem i els deixem anar ràpidament després de prendre algunes mides i identificar-ne l'espècie.

Cau la nit i tothom està preparat.

Capítol 4

Tota la nit en vetlla i no han capturat cap ratpenat. Els nostres investigadors estan molt cansats. Potser és una bogeria buscar un ratpenat que mai s'ha pogut trobar a Catalunya i que viu tan lluny.

Però els investigadors són molt persistents i l'esperança de trobar el ratpenat argentat no ha minvat gens ni mica. A l'Estela se li encomana l'esperit de l'expedició.

• Vinga nois, la propera nit anirà millor! Anem a dormir una mica a la tenda de campanya i agafem forces per demà.

Han travessat el coll de la Guàrdia i el grup es dirigeix a la segona bassa marcada al mapa. Ho tenen tot a punt i els espera una altra llarga nit. El cansament s'acumula, però estan acostumats a les campanyes feixugues.

La nit és estrellada, la temperatura és de 12 °C i no fa vent. Malgrat que són al Pirineu, sembla que la nit serà serena, perfecta per capturar ratpenats. A la posta, ja està tot preparat a l'entorn de la bassa.

• Un ratpenat a la xarxa, un ratpenat!! – crida l'Estela emocionada.
• És un ratpenat muntanyenc, el més comú en aquestes terres- diu l'Adrià, mentre el treu delicadament.

L'equip s'ha organitzat: dos miren el sexe i prenen mides dels animals capturats, i els altres dos els desfan de la xarxa. Quan els animals han estat alliberats, tots quatre vigilen les xarxes. Cap a les deu de la nit ja han caigut 15 ratpenats de tres espècies diferents: 3 pipistrelles comunes, 2 pipistrelles de vores clares i 10 ratpenats muntanyencs.

• Xavi, manipules amb molta cura els ratpenats – diu l'Estela.
• És clar! Mira com són els ratpenats: tenen les ales cobertes d'una pell fina que es diu patagi i que engloba els dits. Saps que volen amb les mans? – explica en Xavi, que continua -: I que els ratpenats es mouen de nit gràcies a que tenen un radar?

Hi ha moltes coses dels ratpenats que et sorprendran, Estela!

De sobte, vora les onze de la nit, senten un crit esfereïdor al bellmig de la foscor...

CONTINUARÀ...

Capítol 5

• El teniiiim, el teniiiim!! És el ratpenat argentat! Mare meva!!! - crida en Carles.

A les 23:05 hores, en Carles ha vist un ratpenat amb una esquena estranyament platejada. Ràpidament ha entès que era l'animal que buscaven. El crit ha estat de joia, de passió, de bogeria, i els seus companys han reaccionat ràpid traient l'animal del parany.

• Es preciós, ho heu aconseguit! - ha exclamat l'Estela.
• Estic molt emocionat! El que hem fet avui és una gesta! Buscàvem una agulla en un paller i l'hem trobada! Primer cal tenir les ganes de buscar-la, després crear el mètode per ser eficient i, finalment, una mica de sort - subratlla en Carles.

Durant la nit han acabat caient fins a 13 individus més de ratpenat argentat, tots mascles. Tot i treballar fins a la matinada, els nostres investigadors estan eufòrics.

Abans de tornar a casa, fent un cafè en un bar preparen una nota de premsa que titulen "Investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers troben l'espècie de ratpenat número 30 a Catalunya".

• Ostres nois, ha estat genial, i ara què passarà amb el ratpenat argentat? - diu l'Estela.
• Doncs esperem que es puguin saber més de les seves necessitats, i conservar-ne els hàbitats i refugis- comenta en Carles.
• Admeto que els ratpenats m'han sorprès: tinc ganes de saber-ho tot sobre ells.
• A nosaltres ens va passar el mateix fa molts anys, Estela- diuen en Xavi i en Carles.

• Em sento preparada per a la propera aventura amb els investigadors del Museu de Granollers, però abans crec que he de dormir una mica- diu l'Estela mentre fa un badall i tots els altres riuen!

FI!