Investigadors del CEAB-CSIC, el CNR-IBE i del Grup de Recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers publiquen un estudi a la revista Ecography que revela com les poblacions de liró gris (Glis glis) que viuen al límit de la seva distribució, s’adapten a condicions ambientals més extremes a Catalunya.

Les zones mediterrànies, on les condicions ambientals són més variables i extremes, les poblacions de liró gris viuen al límit de la seva àrea de distribució i són especialment sensibles als canvis en el clima i en la disponibilitat d’aliment. L’estudi s’ha centrat a entendre com aquests factors afecten el rendiment reproductiu i la dinàmica d’aquestes poblacions en entorns on la producció de llavors i fruits pot variar molt d’un any a l’altre.

El treball analitza dades recollides durant una dècada (2012–2021) en diverses parcel·les d’estudi dins el seguiment amb caixes niu del Projecte Liró (www.lirons.org) situades en boscos caducifolis del Parc Natural del Montseny i del Parc del Montnegre i el Corredor, dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (Figura 1). Aquestes caixes permeten seguir els individus mitjançant el mètode de captura-marcatge-recaptura (CMR), amb el qual es poden estimar la supervivència, la reproducció i la mida poblacional.

Fotografia: Frederic Varela Balcells

Figura 1. Mapa de la regió d'estudi al nord-est de la península Ibèrica amb la ubicació de les dues zones d'estudi (Montseny i Montnegre). Els punts blaus mostren la presència registrada de lirons a la regió en 10 × 10 km2 el 2005–2006 (dades del Ministeri de Medi Ambient espanyol: https://www.miteco.gob.es/). El panell interior mostra la distribució dels lirons al Paleàrtic occidental (dades de la Viquipèdia).

A més, l’estudi incorpora dades de precipitació i temperatura procedents de les estacions meteorològiques més properes del Meteocat, així com informació sobre la producció de llavors obtinguda amb mostreigs regulars sota els arbres en les zones d’estudi. Aquestes dades han permès analitzar la relació entre la variabilitat climàtica, la disponibilitat de recursos i la dinàmica de la població.

Al Montseny, amb un clima més humit i boscos caducifolis densos, ofereix una major disponibilitat de llavors de faig i altres fruits, fet que afavoreix una estratègia de reproducció més oportunista: en anys amb abundància de recursos, les femelles es reprodueixen més i amb més èxit. En canvi, al Montnegre, on el clima és més sec i la producció de llavors és més irregular, els lirons mostren una estratègia adaptativa basada en el reclutament. En aquesta zona, la població es manté gràcies a la incorporació de nous individus joves en anys favorables, compensant així les fluctuacions en la reproducció anual (Figura 2).

Figura 2. Variabilitat temporal de (a) l'abundància total de llavors a les dues zones d'estudi i (b) l'abundància de glans i faigs al Montseny durant l'estudi. Al Montnegre, la faja és absents i el nombre total de llavors correspon a aglans. Vam utilitzar el nombre total de llavors comptades a les quadrícules de mostreig sota les caixes niu com a aproximació de l'abundància de llavors. Vam mostrar la correlació classificada de Spearman ρ i la W de Kendall que avalua la sincronia entre les dues sèries temporals a cada panell.

Els resultats també mostren que, en anys amb abundància de llavors, augmenta el nombre de femelles reproductores i la taxa de supervivència. Tanmateix, quan la densitat d’individus és alta o les condicions ambientals són més dures (amb estius secs o hiverns més curts), aquests beneficis disminueixen. Això indica que la densitat poblacional actua com un mecanisme regulador natural, modulant els efectes del clima i de la disponibilitat d’aliment.

Aquest treball demostra que les poblacions de liró gris que viuen al límit de la seva distribució tenen una dinàmica més sensible i complexa, en què la combinació entre densitat, recursos i condicions climàtiques determina la seva resiliència. Els resultats aporten coneixement clau per a la conservació d’espècies vulnerables al canvi global, especialment en ecosistemes mediterranis.

El seguiment del liró gris està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Diputació de Barcelona.

Consulteu la publicació original a la revista Ecography: https://nsojournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/ecog.07710

Crèdits de les fotografies:

Portada, liró gris jove - Oriol Massana

Liró gris dins caixa niu – Lídia Freixas