Durant una observació de la fauna del Jardí Antoni Jonch Cuspinera, situat davant del Museu, s'ha detectat la presència de Bembix rostrata, una vespa solitària excavadora de la família de Crabronidae. Aquesta observació constitueix una nova mostra de la riquesa biològica que acullen els espais verds associats del Museu i del seu paper com a refugi per a la biodiversitat urbana.

Bembix rostrata viu preferentment en terrenys sorrencs o amb el sòl poc compactat, on les femelles excaven petits caus amb les potes anteriors. Cada niu consta d'una única cel·la, on la femella pon un sol ou. Per alimentar la futura larva, captura principalment dípters —especialment mosques de les famílies Tabanidae i Syrphidae— que transporta fins al niu. Després de cada aportació d'aliment, la femella segella acuradament l'entrada del cau, mostrant un notable comportament de cura maternal.

La larva es desenvolupa alimentant-se exclusivament de les preses emmagatzemades per la mare i roman dins del niu fins a emergir com a adult la temporada següent. Tot i que cada niu conté una sola cel·la, l'espècie és de comportament colonial: nombroses femelles construeixen els seus nius molt a prop les unes de les altres, i cada femella pot criar fins a vuit larves al llarg de l'estiu.

Els adults tenen una alimentació completament diferent de la de les larves. Són florícoles i s'alimenten de nèctar, fet que també els converteix en visitants habituals de les flors. Malgrat el seu aspecte, es tracta d'una espècie poc agressiva que no representa cap perill per a les persones.

La presència de Bembix rostrata és considerada un bon indicador de la qualitat ecològica dels espais oberts amb sòls naturals i sorrencs. Aquesta espècie depèn d'aquest tipus d'hàbitats per reproduir-se i, en moltes zones d'Europa, les seves poblacions han disminuït a causa de la pèrdua d'arenals i altres espais oberts provocada per les transformacions del territori. En alguns països d'Europa central està legalment protegida, i la seva conservació està estretament vinculada al manteniment d'aquests hàbitats.

Observacions com aquesta tenen també un gran valor científic, ja que permeten ampliar el coneixement sobre la distribució de les espècies i fer un seguiment de l'evolució de la biodiversitat local. Cada nova cita reforça la importància de conservar els espais verds, fins i tot en entorns urbans, com a reservoris de fauna i flora d'alt valor ecològic.