La xarxa d’estacions de seguiment del Projecte Liró al llarg del 2025 ha recollit dades a 113 estacions actives (961 caixes niu totals). Gran part d’aquestes es troben a Catalunya, però 40 estacions es troben a Alemanya i 7 a La Rioja. A Catalunya, aquesta xarxa segueix en creixement i al llarg del 2025 s’ha recollit dades de 63 estacions actives (615 caixes niu totals).
A més, dins a Catalunya s’han creat 15 estacions amb protocol bàsic a les zones del Ripollès (7), la Garrotxa (2), el Maresme (4), el Berguedà (1) i Viladrau (1). Així mateix, s’ha creat una estació bàsica (línia de 6 caixes niu) que ha passat a protocol avançat (parcel·la amb 20 caixes niu), al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Finalment, estem molt contentes perquè gràcies al personal del Parc Natural de Sorteny s’han pogut recuperar tres estacions que feia més de deu anys que no es revisaven i on ja s’han detectat les primeres ocupacions. Tot un èxit que ens anima a continuar treballant! Podeu veure’n els detalls aquí: Llorts, Serrat i Sorteny.
Pel que fa a la tendència poblacional actual a Catalunya per al període 2012-2025, calculada en el marc del projecte de l’ Índex de Planeta Viu que inclou dades de lirons adults diferents a les estacions de seguiment, indica una disminució moderada de l’espècie, especialment marcada pels valors baixos dels anys 2022-2024. El 2025 s’hi observa un repunt que caldrà veure si es consolida i permet revertir la tendència negativa en els pròxims anys, ja que els petits mamífers presenten dinàmiques poblacionals cícliques i aquestes oscil·lacions no són inusuals.
D’una banda, de les 46 estacions actives on s’aplica el protocol bàsic s’han observat lirons en 24 estacions (52.17% del total), amb una mitjana d’ocupació del 38.89%. I d’aquestes s’ha trobat reproducció en 11 estacions (23.91 % del total). A més, la Micaela, una estudiant de doctorat de “Georg-August-Universität Göttingen” a Alemanya porta 40 estacions, que es van iniciar entre els anys 2023 i 2024, on s’han detectat tres espècies de liró al llarg dels anys: la cellarda, el muscardí i el liró gris. Al llarg de les revisions del 2025 s’ha detectat presència de liró gris en 4 estacions i reproducció en 2. A més, també s’ha detectat la cellarda en 4 estacions, en 3 d’aquestes hi havia individus joves nascuts l’any 2025.
D’altra banda, entre les 16 estacions de protocol avançat repartides pels diferents espais naturals de Catalunya, s’han capturat lirons en 14 estacions, amb un total de 120 individus diferents. D’aquests 120 lirons capturats, un 52.8% son adults (dos o més anys d’edat), un 9.76% son yearlings (un any d’edat) i un 37.4% son joves (nascuts el 2024). La proporció entre sexes dels individus capturats es decanta cap als mascles, amb un 43.3% de mascles i un 56.7% de femelles.
Paral·lelament, seguim recollint cites puntuals gràcies al formulari web disponible des del 2020 al portal lirons.org. Al llarg del 2025 hem rebut 20 cites de rata cellarda i 40 de liró gris. Aquestes cites són essencials per a descobrir nous punts de distribució, refugi o hibernada d’aquestes espècies.
Com a destacat del 2025, primer any de cria dins les caixes a l’Albera i èxit en la desena campanya de l’EN Guilleries-Savassona!
En primer lloc, del PNIN de l’Albera, actualment es porten dues estacions de protocol avançat, una en funcionament des de l’any 2019 i l’altra des del 2022. Aquest any, a l’estació de Font Nova, s’han registrat els millors resultats des del 2022 i, per primera vegada, s’ha observat reproducció dins les caixes, una dada molt interessant que contribueix a entendre millor la situació del liró gris al nostre territori.
En segon lloc, l’EN Guilleries-Savassona, aquest any celebren 10 anys de seguiment del liró gris, això ha permès conèixer molt millor la situació de l’espècie dins l’espai natural. La campanya 2025 ha estat la millor fins ara, amb 30 lirons diferents detectats entre les dues estacions de protocol avançat. Moltes gràcies aquests anys de dedicació al personal d’aquest espai i, especialment, a Joan , present des del primer dia del seguiment.
Amb l’objectiu de difondre el seguiment del liró gris i donar a conèixer l’espècie, s’han organitzar diverses activitats divulgatives, destacant la 6a edició del curs GLIS a la Vall de Boí, amb el suport del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, que ha comptat amb 17 participants. També s’han celebrat 8 Dies dels Lirons en diversos espais naturals de Catalunya, com el Parc del Castell de Montesquiu o amb la participació d’entitats com MonNatura Pirineu, Salvatgines i el Grup Naturalista del Solsonès. Com a novetat, dues sessions han estat tancades al públic, a l’Escola de Vallfogona i a l’Institut Lluís Companys de Tordera, gràcies a la implicació dels professors que han permès crear estacions de seguiment des dels centres. En total, han participat unes 150 persones entre alumnes i públic general.
Durant el 2025, des del projecte hem participat en dues trobades d’estudiosos, la Trobada d’Estudiosos del Catllar i la XI Trobada d'estudis del Montseny. A nivell acadèmic, s'ha publicat un article amb dades del projecte:
A més, el 9 d’octubre de 2025 vam participar en la Jornada sobre l’Índex Planeta Viu de Catalunya (LPI-Cat), una trobada destinada a analitzar les tendències de les espècies presents al nostre territori. La Lídia Freixas va presentar els seguiments de petits mamífers a Catalunya, explicant les metodologies del Projecte Liró, SEMICE i SEMSA, i va comentar les tendències d’algunes espècies, una d’elles el liró gris.
Finalment, l'any 2025 s'han dut a terme dos treballs d'etudiants rellevants pel projecte. D'una part, l'Alba Torra ha finalitzat el seu TFM sobre la cellarda (Eliomys quercinus), analitzant la seva coexistència amb espècies del gènere Apodemus a Catalunya, així com patrons d'activitat, abundància i ús de l'hàbitat. Es va presentar un pòster al XVII congrés de la SECEM (abstract disponible a la pàgina 258) i actualment els resultats estan en procés de publicació científica, fet que aportarà nova informació rellevant sobre aquesta espècie i la seva conservació. D'altra part, gràcies al treball de l'Óliver Castro, hem col·laborat amb l'Institut Lluís Companys per estudiar el liró gris a Tordera, en concret en una roureda de roure pènol inundable, zona molt especial i propera al Montnegre on es troben les poblacions més al sud-oest de la distribució de l’espècie. S’han instal·lat tres estacions amb la participació de l’alumnat i professorat, tot i que el primer any no s’han detectat individus, esperem poder mantenir el projecte a llarg termini.
Una vegada més, moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible i esperem que aquest 2026 sigui molt bo pels lirons!!!
Crèdits de les fotografies i vídeos
