La xarxa d’estacions de seguiment del Projecte Liró al llarg del 2024 ha recollit dades a 96 estacions actives (862 caixes niu totals). Gran part d’aquestes es troben a Catalunya, però 40 estacions es troben a Alemanya i 4 a La Rioja. A Catalunya, aquesta xarxa segueix en creixement i al llarg del 2024 s’ha recollit dades de 52 estacions actives (559 caixes niu totals).
A més, dins a Catalunya hi ha hagut 4 estacions bàsiques (línia de 6 caixes niu) que han passat a protocol avançat (parcel·la amb 20 caixes niu), una al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una a la Vall d’Aran, una a la Vall de Boí i una al Parc Natural del Montseny. Per altra banda, s’han creat dues noves estacions més amb protocol bàsic, una a la Vall de Bianya (Garrotxa) i l’altra a la Vall de Boí.
Una novetat important del projecte aquest any ha estat estandarditzar els protocols i així millorar la comparabilitat de les dades entre estacions, a partir d’ara, les estacions amb protocol avançat tindran format de parcel·la amb 20 caixes niu i inclouran manipulació (captura-marcatge-recaptura), mentre que les estacions amb protocol bàsic tindran 6 caixes niu en format de línia i no es farà cap tipus de manipulació (presència-absència).
Pel que fa als resultats de la campanya 2024, els valors segueixen sent baixos, però a diferència de les estacions pirinenques, les estacions mediterrànies mostren un lleuger repunt de les captures respecte el 2022 i 2023.
Per una banda, de les 26 estacions actives a Catalunya on s’aplica el protocol bàsic s’han observat lirons en 13 estacions (50% del total), amb una mitjana d’ocupació del 28.21 %. Al Bosc de l’Oriol s’ha comptabilitzat el valor màxim, amb un 66.67%.
Per altra banda, entre les 15 estacions de protocol avançat repartides pels diferents espais naturals de Catalunya, s’han capturat lirons en 8 estacions, amb un total de 56 individus diferents. D’aquests 56 lirons capturats, un 60.7% son adults (dos o més anys d’edat), un 12.5% son yearlings (un any d’edat) i un 26.8% son joves (nascuts el 2024). La proporció entre sexes dels individus capturats es decanta cap als mascles, amb un 73.2% de mascles i un 26.8% de femelles.
Amb l’objectiu de difondre el seguiment del liró gris i donar a conèixer l’espècie, s’han organitzar diverses activitats divulgatives, destacant la 5a edició del curs GLIS al Parc del Castell de Montesquiu al setembre, amb 14 participants vinguts d’arreu i, gràcies a la implicació de les diferents entitats i col·laboradors, també s’han dut a terme 6 Dies dels Lirons en diferents punts de Catalunya, que han comptat amb més de 70 assitents. Finalment, el 14 de desembre ens va fer especial il·lusió celebrar la 1a Trobada de Voluntaris/es del Projecte Liró, al Parc del Castell de Montesquiu, amb una vintena de participants (trobareu aquí la noticia de la trobada).
Durant el 2024, des del projecte hem participat en congressos i trobades d’estudiosos, com la 12th International Dormouse Conference a Alemanya, així com en jornades als parcs de Montesquiu, Guilleries-Savassona i Montnegre i el Corredor. A nivell acadèmic, s'han publicat dos articles científics basats en dades del projecte:
Finalment, també s'ha contribuït a l'actualització del Diccionari de Mamífers del Món del TERMCAT, destacant el nou nom de la cellarda comuna (en comptes de rata cellarda). A més, en César Llanos-Guerrero, doctorand del projecte, ha treballat en un nou mètode de detecció de la cellarda, combinant tècniques com caixes niu, fototrampeig, acústica i túnels de petjada, amb resultats que compartirem ben aviat.
Una vegada més, moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible!!
Crèdits de les fotografies i vídeos
