10.08.2026
Important descoberta, investigadors catalans localitzen per primer cop a la península Ibèrica el ratpenat del nord al Parc Natural del Cadí-Moixeró
Quiròpters
Investigadors catalans localitzen per primer cop a la península Ibèrica el ratpenat del nord al Parc Natural del Cadí-Moixeró
Bagà, agost de 2026. Una expedició científica al Parc Natural del Cadí-Moixeró ha documentat per primera vegada la presència del ratpenat del nord (Cnephaeus nilssonii) a la península Ibèrica. La captura d'un exemplar d'aquesta espècie, considerada una de les més septentrionals del planeta, incorpora un nou mamífer al catàleg de Catalunya i d'Espanya i amplia de manera extraordinària la distribució coneguda d'aquest quiròpter, fins ara limitada a les regions boreals d'Europa i als Alps.
L’exemplar, un mascle adult, va ser capturat el passat 20 de juliol durant una campanya de mostreig encarregada pel parc natural al Grup de Recerca BiBio, que forma part del Centre Tecnològic BETA i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. En una sola nit de treball, l’equip va capturar 231 ratpenats de 12 espècies diferents, entre els quals es va identificar aquest exemplar.
La primera cita ibèrica d'una espècie boreal
Fins ara, les captures publicades i acceptades per la comunitat científica situaven el límit occidental del ratpenat del nord (Cnephaeus nilssonii) als Alps, a centenars de quilòmetres dels Pirineus. Segons Carles Flaquer, coordinador del BiBio, “aquesta presència al Parc Natural del Cadí-Moixeró amplia de manera molt significativa la distribució coneguda d'aquesta espècie i planteja nous interrogants sobre la seva història biogeogràfica”.
El ratpenat del nord és una espècie característica de les regions boreals d'Europa i Àsia i és considerat el ratpenat amb la distribució més septentrional del planeta. Les seves poblacions arriben a estendre's per Escandinàvia, Finlàndia i Rússia, i és l‘única espècie de ratpenat coneguda que arriba a reproduir-se per sobre del cercle polar Àrtic. Aquesta distribució reflecteix la seva adaptació a ambients freds i a hiverns molt rigorosos, gràcies a una elevada capacitat d'entrar en estat de torpor i reduir el metabolisme per estalviar energia.
Una descoberta que obre noves preguntes
Carles Flaquer també apunta que “es tracta d’una troballa que obre noves preguntes i hipòtesis sobre la història biogeogràfica d’aquesta espècie.” Per exemple, caldrà aclarir si es tracta d'una població desconeguda establerta a la serralada, si és un individu que s'ha desplaçat lluny de les poblacions conegudes més properes, situades als Alps, o si existeixen altres poblacions que han sobreviscut des de les darreres glaciacions i que encara no han estat detectades a les serralades del sud d'Europa. També caldrà aclarir quin vincle podria tenir aquesta descoberta amb la presència del ratpenat argentat (Vespertilio murinus), una altra espècie de distribució nòrdica identificada recentment pel mateix equip investigador al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La descoberta és el resultat de més de trenta anys de treball del Grup de Recerca BiBio en el seguiment dels ratpenats i altres bioindicadors de la biodiversitat. També posa de manifest el valor dels programes de seguiment a llarg termini, com el Programa de Seguiment de Ratpenats de Catalunya (www.ratpenats.org), i dels mostrejos sistemàtics per detectar canvis en la distribució de les espècies i comprendre millor els efectes del canvi global sobre la biodiversitat.
Actualment, l'equip està completant l'estudi morfològic i genètic de l'exemplar i prepara la publicació científica que descriurà aquesta primera cita del ratpenat del nord (Cnephaeus nilssonii) a la península Ibèrica. Tota aquesta informació serà clau per seguir entenent els patrons de distribució de les espècies boreals al sud d'Europa.
