A finals del segle XVIII, el conegut naturalista francès Georges Louis Leclerc, compte de Buffon, reconeixia a Histoire Naturelle, la seva obra magna de 36 volums (que podeu consultar a Biblioteca del Museu), que l'investigador italià del segle XVI Ulysse Aldrovandi havia estat “el més laboriós i savi de tots els naturalistes”.
A finals del segle vint, l'any 1993, Maria Antònia Maristany Ibarra va donar al Museu de Ciències Naturals les col·leccions naturalistes que, juntament amb el seu marit Frederic Travé i Alfonso, havien acumulat a la seva torre de Cubelles. Aquestes col·leccions incloïen una biblioteca especialitzada en ornitologia i jardineria de més de 2.000 títols, entre els quals hi havia diverses joies, com l'Historia Naturalis de Avibus de Johannes Jonstonus editada el 1657, i els tres volums de Ornithologiae, publicats a partir de 1599, per un naturalista italià de renom: Ulysse Aldrovandi.
Frontispici d'un dels volums de l'Ornithologiae que es conserva a la Biblioteca del Museu amb el retrat d'Aldrovandi.
La vida d'Aldrovani és llarga, complicada i amb versions contradictòries, intentarem fer-ne un resum. Aldrovani va nàixer a Bolonya en el si d'una família noble i ben col·locada. Però quan tenia només set anys, el seu pare va morir, i certs problemes econòmics van arribar a la família, que continuava sent noble, però sense massa recursos econòmics. De jove va treballar com a comptable i després d'alguns problemes de fe, que van suposar, fins i tot, una acusació d'heretgia, Aldrovandi va decidir peregrinar fins a Santiago de Compostel·la. En el seu camí, va passar per Barcelona, va estar-se tres dies a Montserrat i va arribar fins a Finisterre. Després del pelegrinatge, Aldrovandi va tornar a Bolonya, on va posar-se a estudiar Dret. Durant els seus estudis va conèixer Luca Ghini, un metge especialitzat en botànica. Recordem que en aquella època no existien els estudis de Biologia, sinó que els metges, que necessitaven les plantes pels seus remeis, estudiaven botànica intensament.
Amb Ghini es va aficionar a la botànica i va decidir anar a estudiar Medicina a Pàdua. En aquell moment, Pàdua era una de les universitats més prestigioses per aquesta matèria, ja que allà havia treballat el revolucionari Andreas Vesali, a més d'alguns dels seus deixebles com Falloppio, descobridor de les trompes que porten el seu nom, i amic personal d'Aldrovandi. En aquesta època, Aldrovandi comença a recollir els primers exemplars pel seu herbari i pel que més tard seria el seu Gabinet de Curiositats. Al final de la seva vida, en aquesta col·lecció, Aldrovandi va acumular més de 18.000 objectes del món natural, 11.000 d'animals i vegetals i unes 7.000 plantes d'herbari. Aquesta era una col·lecció privada però visitada per persones prominents de la societat: prínceps, ducs, cardenals, bisbes, nobles... Abans de morir, el naturalista va donar la col·lecció al govern bolonyès i avui encara es pot visitar a aquesta ciutat italiana.
Ja amb el títol de metge i de tornada a Bolonya havia adquirit certa fama pel seu estudi del món natural i, l'any 1561, es va convertir en el primer professor del que avui diríem ciències naturals, però que en aquell temps en deien filosofia natural, el seu títol de fe era: Lectura philosophiae naturalis ordinaria de fossilibus, plantis et animalibus. Set anys més tard, 1568, Aldrovandi va ser nomenat director del nou Ortobotanico de Bolonya, que dirigiria durant més de trenta anys. És en aquesta posició que comença a pensar en la publicació d'una gran obra magna que aglutinés tota la informació coneguda sobre el món natural. Així, va començar a recollir informació i exemplars de tot tipus d'animals i plantes. Hem de pensar que estem en una època en que l'estudi del món natural estava revolucionat per l'arribada, cada cop més freqüent d'informació i exemplars animals i vegetals, vius i morts, d'Amèrica, Àsia, Àfrica i altres indrets del món. Les classificacions que Aristòtil havia fet segles abans estaven obsoletes i calia una nova configuració de la natura.
Il.lustració d'un tucà americà en l'Ornithologiae d'Aldrovandi.
Aldrovandi va treballar durament durant més de cinquanta anys per elaborar descripcions detallades de la biologia dels animals: aspecte exterior, anatomia, hàbitat, costums, reproducció... I també de la seva relació amb l'home: utilitat per l'home, procediments de captura, domesticació, cria, llegendes i mitologia, proverbis dedicats a cada animal... Arribats a aquest punt, a més de la seva noblesa, Aldrovandi ja era conegut arreu i va rebre el suport econòmic del papa, dels ducs de la Toscana i d'altres cardenals i bisbes per publicar els seus llibres, que eren cars per la seva magnitud, i perquè hi van participar alguns dels millors gravadors de l'època. L'any 1599, ja gran, i amb una ceguesa incipient, Aldrovandi va aconseguir publicar el primer volum dels tres dedicats als ocells, Ornithologiae. Aquesta seria la primera obra rellevant que utilitzaria la paraula ornitologia en lloc de, com fa Jonstonus, l'habitual en aquella època Història Natural dels Ocells, Historia Naturalis Avibus. Dos volums més d'ornitologia i un altre d'insectes es van publicar amb Aldrovandi viu. La resta d'informació que havia recopilat es va anar publicant al llarg del segle disset en volums dedicats a mol·luscs i crustacis, peixos, quadrúpedes, serps i “dracs”, altres “monstres”... Es tractava de la col·lecció de llibres dedicada a la història natural més gran feta fins aquell moment.
És la primera edició d'aquests tres volums dedicats a les aus i publicats amb Aldrovandi encara viu els que, més de 400 anys després, encara podem gaudir a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Abans de pertànyer a Travé i Maristany, segons les inscripcions que encara s'hi poden llegir, aquests volums van ser propietat d'una persona que responia al nom de “Ludovici de Moncada”. No ho sabem del cert, però aquests volums podrien tenir relació o ser del jurista i historiador català Joan Lluís de Moncada, que tenia quinze anys quan es van publicar, i que firmava amb el nom de Joanes Ludovici de Moncada. Pel seu testament sabem que en morir tenia una biblioteca de 2.248 volums. Potser entre ells hi havia els tres que avui estan al Museu. No tenim més informació, però els tres volums d'Ornithologiae representen una joia de la història de l'ornitologia que cal gaudir i conèixer.
Detall del frontispici d'un dels volums de la Biblioteca en que es pot llegir el nom de "Ludovici de Montcada".