El 2025 a la xarxa CBMS s’han detectat 180 espècies i s’han comptat 264.685 papallones, un 12% més que al 2024. Un grup de 15 espècies molt comunes, cadascuna de les quals amb més de 5.000 exemplars comptats, han sumat el 64 % de les papallones observades a Catalunya. En destaquen, per exemple, dues de les espècies que habitualment dominen els comptatges: la blanqueta de la col (Pieris rapae), amb més de 30.000 exemplars, o la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb més de 20.000. Per a cadascuna de les 15 espècies més rares, en canvi, no s’han arribat a comptabilitzar ni cinc exemplars en tota la xarxa. Entre elles hi figuren vàries espècies que es troben amenaçades a casa nostra. En destaca, particularment, una cita de marbrada de ponent (Euchloe tagis), que no es detectava a la xarxa des de l’any 2010. També la segona cita de muntanyesa de primavera (Erebia epistygne) per al projecte. Totes dues han aparegut en localitats d’on no es coneixien, de manera que esperem poder extreure’n en el futur informació que contribueixi a la conservació d’aquestes espècies.
Aquest any 2025, el CBMS ha arribat a la seva 32a temporada amb un gran nombre d’estacions en funcionament, un total de 175 itineraris. Destaca la incorporació de 8 nous itineraris a la base de dades del CBMS (vegeu la Figura 1). Aquests nous itineraris contribueixen de manera important a millorar la cobertura en el territori, especialment en algunes zones amb baixa densitat de dades. Quatre d’aquests nous itineraris es troben en àrees properes als Pirineus o bé dins mateix d’aquest àmbit: Corroncui, Isavarre, Canelles i Collada de Tosses. També, s’ha incorporat un itinerari en una zona fins ara poc explorada, a la serra de Llaberia. Per altra banda, hi ha dos nous itineraris situats a les Illes Balears, fet que suposa un pas endavant en l’expansió territorial en aquesta zona.
Figura 1. Mapa on s’observa la incorporació de 8 nous itineraris a la xarxa CBMS, especialment en algunes zones amb baixa densitat de dades. L’itinerari 253 no correspon, en realitat, a un nou itinerari sinó que representa una modificació de l’itinerari de Torre Negra (on s’han eliminat algunes seccions que han deixat de ser accessibles).
Canvi anual 24-25: mínims històrics i extincions
El canvi observat entre l’any 24 i el 25 ha estat positiu per a 82 espècies (49%) i negatiu per a 84 (51%). La temporada va començar amb un inici de primavera molt plujós, que propiciava el bon estat de la vegetació i que feia preveure un bon any per a les papallones, en general. No obstant això, aquestes expectatives no es van confirmar arreu del territori: mentre que en alguns punts sí que s’ha enregistrat una temporada comparativament bona, en d’altres va acabar situant-se per sota la mitjana. La causa va ser un mes de juny extremament calorós i sec, que va provocar no només l’avançament en la fenologia de moltes espècies estivals sinó també unes corbes de vol molt curtes, de manera que l’abundància i riquesa de papallones ja va decaure ràpidament en moltes localitats entrat el juliol, en comptes de mantenir-se fins a l’agost.
En total, hi ha 16 espècies (10%) que han tingut l’any 2025 el seu mínim històric estudiat. Entre elles n’hi ha algunes que tenen sèries curtes i poques dades a la xarxa, i que es poden considerar espècies rares, com ara la marroneta de vellut (Polyommatus ripartii) o la tornassolada gran (Apatura iris). Però també preocupa que d’altres molt més esteses, com la papallona de l’ortiga (Aglais urticae), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi) o les quatre espècies de muntanyeses més comunes (Erebia spp.) es troben en aquesta situació. Les espècies que enguany han tingut una davallada més gran respecte a l’any anterior són la reina zebrada (Iphiclides feisthamelii), la cuetes de taques taronges (Cupido argiades), el dard de taques blanques (Hesperia comma) i la papallona de la c blanca (Polygonia c-album).
Figura 2. Taula amb els resultats per espècie corresponents a l'any 2025, amb les primeres quatre espècies de cada categoria destacada.
A l’altre cantó, entre les espècies que han tingut un creixement poblacional més gran destaquen la papallona tigre (Danaus chrysippus) i la morada (Favonius quercus). La primera, que ha tingut un any amb una irrupció massiva que ja va començar a finals de primavera, es troba en el seu millor moment de la sèrie estudiada. Les altres dues espècies que també han assolit el màxim al 2025 són les generalistes blanqueta de la col (Pieris rapae) i bruna de bosc (Pararge aegeria).
L’any 2025 s’han constatat, a més a més, un total de 56 noves extincions locals de 38 espècies diferents a la xarxa CBMS, d’un total de 388 extincions registrades fins a dia d’avui. En són exemples, aquest any, quatre esdeveniments d’extinció del daurat fosc (Thymelicus acteon), i tres de la vellutada del salze (Nymphalis antiopa), la blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri) i la saltabardisses europea (Pyronia tithonus), entre d’altres.
L’any passat, fruit dels efectes de la sequera continuada a Catalunya, es va detectar un esdeveniment massiu d’extincions locals que s’ha vist confirmat aquest any en força casos (veure Figura 3). Tanmateix, gràcies a les millors condicions d’enguany, sortosament algunes d’aquestes extincions sembla que s’han revertit, i han tornat a aparèixer ocasionalment espècies en itineraris on feia quatre anys que no apareixien.
Figura 3. Mapa que mostra la distribució geogràfica de les extincions locals enregistrades l'any 2025.
Canvis per regions climàtiques
El patró de canvis poblacionals varia segons la regió climàtica estudiada. A la regió alpina i subalpina, 80 espècies (56 %) han incrementat i 63 (44 %) han davallat. A la regió mediterrània humida, 54 espècies (41%) han incrementat i 79 (59 %) han davallat. A la regió mediterrània àrida, d’un total de 64 espècies, 36 han (56 %) han incrementat, 26 (40%) han davallat i dues han tingut comptatges idèntics a l’any anterior.
Davallades. A la regió subalpina les tres espècies amb una pitjor davallada han estat tres faunes (Hiparchia spp. – bru (H. statilinus), ziga-zaga (H. fidia) i gran (H. fagi). A la regió mediterrània humida la blanqueta perfumada (Pieris napi) i la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album) es troben entre les espècies que han tingut un decrement més acusat. A la regió mediterrània àrida, han davallat espècies com la bruixa (Brintesia circe) o el damer de la centàurea (Melitaea phoebe).
Increments. A la regió subalpina, l’espècie que més ha incrementat, amb diferència, és la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi), així com algunes pròpies de terra baixa, com ara la bruixa (Brintesia circe) o la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra). A la regió mediterrània destaca un l’increment de la morada (Favonius quercus), la marroneta de l’alzina o la griseta de muntanya (Lysandra coridon), entre d’altres. Finalment, espècies com la papallona tigre (Danaus chrysippus), la papallona de l’arboç (Charaxes jasius) o l’arlequí (Zerynthia rumina) han vist incrementades les seves poblacions a la regió àrida.
32 anys de dades: les tendències de les papallones catalanes
L’any 2025 s’han calculat tendències per a un total de 159 espècies. A nivell general s’observen 80 espècies (el 51%) en regressió moderada o forta, 12 espècies (el 7%) en increment moderat o fort, 37 (el 22 %) en situació estable i 32 (un 20%) amb una tendència incerta. Als darrers 10 anys, en canvi, 20 (12.5%) són les espècies que han tingut un increment moderat o fort, mentre que 57 (36%) són les que es troben en regressió. Això va acompanyat d’un grau molt més elevat d’incertesa, i és que 56 espècies (el 35%) es troben en aquesta categoria. La resta es troben en situació estable.
Novetat: el càlcul del canvi acumulat d’abundància
Enguany incorporem com a novetat a la web la dada relativa al canvi acumulat d’abundància de les espècies amb tendències positives o negatives. Aquest canvi acumulat s’estima a partir de la taxa de canvi anual que proporcionen els models estadístics usats en el càlcul de les tendències regionals. Per exemple, en una espècie tan comuna com la papallona reina (Papilio machaon), les poblacions han patit un descens de -35 % des de 1994, any en què va començar el projecte. Aquest valor s’accentua en algunes espècies amb forta evidència de pèrdua d’efectius poblacionals. Com a casos més dramàtics es poden esmentar algunes especialistes de prats montans com la blaveta fistonada (Polyommatus daphnis) o la griseta de vellut (Polyommatus fulgens), amb canvis acumulats de fins al -98% en 20 anys, encara que el nombre de poblacions estudiades és menor. Ara bé, als entorns mediterranis també hi ha espècies amb un gran nombre de poblacions monitoritzades que han patit davallades extremes: la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops), l’escac ferruginós (Melanargia occitanica) o el brocat variable (Euphydryas aurinia) acumulen canvis de fins al -95% en 32 anys.
En algunes espècies aquest valor de canvi acumulat varia fortament segons el conjunt de poblacions estudiat: el cobalt (Cyaniris semiargus) pràcticament ha desaparegut a la regió mediterrània humida, amb una davallada de fins al 99% d’abundància. Però a la regió alpina, on hi ha moltes més poblacions, la davallada és menor i se situa al voltant del 60%.
Les poques espècies que han incrementat ho han fet, tanmateix, de forma notable, havent multiplicat la seva abundància al llarg dels anys. Les dues espècies amb un augment més desmesurat són la sageta negra (Gegenes nostrodamus) i el damer de prat (Melitaea parthenoides), que mostren un augment de fins al 4000% en 24 i 28 anys, respectivament. Finalment, destacar que a les Illes Balears la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia) s’ha reduït fins a un 92%, essent la papallona amb una pitjor tendència en aquest arxipèlag. A la regió mediterrània àrida destaca l’estat de l’escac ibèric (Melanargia lachesis), papallona abundant i comuna però amb una reducció de fins al 94%. A la regió alpina, les papallones amb una davallada més acusada són la lleonada de muntanya (Coenonympha glycerion), amb una reducció del 98%, i la mnemòsine (Parnassius mnemosyne), amb una reducció del 95%.
Quan calculem el canvi acumulat pels darrers 10 anys, les espècies que s’emporten la pitjor part són la blaveta fistonada, la marroneta de vellut, la griseta de vellut, la formiguera gran i el brocat variable, totes elles amb canvis que superen el 90% de declivi.
Figura 4. Gràfic amb l'evolució del canvi acumulat d'abundància del cobalt (Cyaniris semiargus).
