Un treball liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers en el marc del programa de Seguiment de petits mamífers comuns d’Espanya (SEMICE) posa de manifest l’efecte advers que pot tenir la pèrdua d’hàbitat (espais oberts) sobre les poblacions de musaranya comuna (Crocidura russula). L’estudi s’ha realitzat durant el període 2008-2017 en diversos parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

La musaranya comuna (Crocidura russula) és un petit mamífer insectívor distribuït àmpliament per tot el territori català amb requeriments ambientals mediterranis. És una espècie sensible al canvi climàtic ja que depèn del clima per regular el seu metabolisme i ajustar la reproducció en el moment òptim. D’altra banda, per mantenir el seu accelerat metabolisme i ritme cardíac -de més de 1.000 pulsacions per minut- les musaranyes han d’ingerir en un dia l’equivalent al 50% del seu pes corporal, fet que les fa totalment dependents de la disponibilitat d’invertebrats. La musaranya comuna és una peça important dels nostres ecosistemes pel seu paper en la xarxa tròfica com a presa de carnívors i depredador d’insectes, larves i demés.

Musaranya comuna (Crocidura russula) - Ignasi Torre

Com a espècie termòfila, l’augment de la temperatura produït pel canvi climàtic podria afavorir a la musaranya comuna i estendre la seva distribució en altitud i latitud. Tanmateix, els nostres ecosistemes no només es troben afectats pel canvi climàtic, sinó també pel canvi d’usos del sòl que comporta la pèrdua d’espais oberts (els preferits per l’espècie).

Paisatge d'ambient obert (matollar mediterrani al Garraf), preferit per la musaranya - Ignasi Torre

L’estudi, realitzat entre els anys 2008-2017 en els parcs del Garraf, Serralada de Marina, Montnegre i Corredor i parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Serra de Collserola de la Xarxa de Parcs Naturals, mostra que els possibles efectes positius del canvi climàtic sobre la distribució de la musaranya comuna es podrien veure revertits per la pèrdua d’espais oberts; així doncs, l’increment de la superfície forestal provocaria un augment de la depredació, una disminució de la disponibilitat d’aliment i canvis en les condicions microclimàtiques que afavoreixen la reproducció d’aquesta espècie. 

Aquest treball forma part dels seguiments del conveni de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers per a l'execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

ARTICLE

Population dynamics of small endotherms under global change: Greater white-toothed shrews Crocidura russula in Mediterranean habitats; Ignasi Torre, Joana Bastardas-Llabot, Antoni Arrizabalaga, Mario Díaz

Fotografies: Ignasi Torre