Els petits mamífers representen una part fonamental de la dieta de molts depredadors generalistes i especialistes, fins al punt que la disponibilitat de preses condiciona la dinàmica poblacional d’aquests. Un estudi recentment publicat per l’equip de recerca en petits mamífers demostra la rellevància dels petits mamífers, i en particular dels ratolins de bosc, en la demografia de l’aligot (Buteo buteo), un rapinyaire forestal de dieta generalista.

L’estudi, realitzat amb l’ajut de càmeres d’activació per moviment situades a 24 nius de la Serralada Litoral (Maresme - Vallès Oriental), va permetre identificar 1.150 preses, i va confirmar la gran varietat d'espècies consumides pels polls d’aligot. Així doncs, tot i que les preses més aportades van ser mamífers (56%, dels quals una gran majoria ratolins), l’aportació en biomassa va ser molt inferior a la dels rèptils (53% i 26% respectivament). 

Nombre de polls d'aligot per niu en relació a l'abundància de petits mamífers del territori on caçava la parella de rapinyaires: (a) només ratolí de bosc, (b) tots els petits mamífers.

El creuament amb dades del seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE), va permetre confirmar que la taxa d’aportació de ratolins als nius s'associava amb l’abundància relativa d’aquests, com és esperable en un depredador generalista. Els resultats més interessants van estar lligats a la productivitat dels aligots (polls envolats per niu) mesurada en 50 nius en el període 2010-2019. La productivitat va ser mínima ( < 1,5 polls/niu) als anys amb baixa abundància de petits mamífers, i màxima durant els anys de gran abundància ( > 2 polls/niu). Els anys amb una densitat alta de petits mamífers, els aligots van avançar la data de posta i de naixement dels polls gairebé en dues setmanes, i la productivitat va ser superior en les parelles que van avançar la reproducció.

Aquest estudi permet vincular la disponibilitat de petits mamífers (sobretot ratolins de bosc) amb la taxa d’aportació als nius, la fenologia reproductiva (data de naixement) i la productivitat dels aligots. També posa de manifest que la biomassa aportada als nius no és una bon indicador de l’aprofitament d’aquesta pels aligots, ja que l’aportació no sempre comporta el seu consum. Les preses grans, com ara les serps, poden pesar més de 300 g (ex. serp verda), però no són tan aprofitables pels polls com ho són els petits mamífers. L’estudi estima que els petits mamífers poden ser considerats com a “píndoles de biomassa”, ja que els polls se’ls empassen sencers i els aporten una nutrició completa.