L’estudi s’ha basat en les observacions realitzades en una caixa-niu situada en un bosc periurbà de la província de Barcelona, utilitzant una càmera d'infrarojos per monitorar de forma contínua el període de cria d’una parella de xot. Els resultats indiquen que aquests rapinyaires nocturns no són simples oportunistes, sinó que apliquen una sofisticada estratègia per maximitzar l’energia que obtenen de les preses.

Les 724 aportacions de preses que van fer els adults van ser exclusivament nocturnes, concentrant-se a l’inici (aportació d’ortòpters) i al final de la nit (aportació de ratolins). En número de preses, el 98% de les captures enregistrades van ser invertebrats. No obstant això, l'estudi demostra que l'aportació real de biomassa i energia per als polls depèn de les preses d'alt valor calòric, com ara els ratolins de camp (Mus spretus) i les grans someretes femella (Tettigonia viridissima).

El gràfic de l'esquerra mostra els percentatges a nivell del nombre de preses. A la dreta, apareixen els percentatges segons la biomassa que aporten les preses.

S’ha observat també un biaix significatiu cap a l’aportació de femelles d’ortòpters, un fet que s’associa a un major guany d’energia que ofereixen aquest grup d’ortòpters, ja que tot i ser preses de mida petita poden adquirir un pes considerable. D’altra banda, l’aportació de ratolins sembla una estratègia lligada a l’acumulació de preses alternatives en anys d’elevada disponibilitat de petits rosegadors, com va ser el 2025.

Finalment, les gravacions han permès documentar un comportament inèdit de manipulació de preses per part dels adults, que realitzen una "cirurgia" preventiva arrencant l'oviscapte —l'agulla per pondre ous— de les someretes abans de donar-les als polls, per evitar ferides internes. Es tracta d’un detall clau de comportament parental que els mètodes tradicionals basats en l'anàlisi d'egagròpiles obviaven.

L’estudi s’ha publicat a la revista Diversity i s’hi pot accedir a través d’aquest enllaç.