L’equip d’investigadors del Grup de Recerca en Biodiversitat i Bioindicadors (www.bibio.org) del Museu de Ciències Naturals de Granollers publica a la revista Bioacoustics un article que descriu per primera vegada els crits o vocalitzacions del liró gris (Glis glis). La recerca s’ha centrat en recopilar i caracteritzar les vocalitzacions d’aquesta espècie durant el 2022 i 2023, comparant la variabilitat acústica entre individus de diferent sexe, edat i condició (captivitat i llibertat), i proporcionant una biblioteca de sons de referència i de lliure accés per a futurs estudis.
El liró gris és un petit rosegador conegut per la seva capacitat d’hibernar. Tanmateix, durant el seu període actiu a Catalunya, que va d’abril a novembre (incloent la pre i post hibernació), aquest animal pot ser notablement sorollós. Fins al moment, es té molt poc coneixement de la seva bioacústica a nivell europeu ja que s'han dedicat pocs esforços a estudiar-la. L’estudi realitzat dins el Projecte Liró (www.lirons.org) es va dur a terme entre juny i novembre dels anys 2022 i 2023 en diferents punts de Catalunya: el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, el Catllar (Vilallonga de Ter), la Vall d’Aran, Santa Maria de Merlès i Sant Joan de les Abadesses.
Per poder registrar les vocalitzacions que emeten els lirons es van utilitzar gravadores d’ultrasons AudioMoth (Open Acoustic Devices) i Song Meter Mini Bat (Wildlife Acoustics), seleccionades per la seva capacitat de capturar tant sons audibles com ultrasons. Aquestes gravadores es van emprar de quatre maneres diferents: la col·locació d’AudioMoths prop (~1-5 m) de caixes niu ocupades per lirons i la realització d’onze transsectes nocturns al Parc Natural del Montseny; la col·locació d’AudioMoths a l'interior de caixes niu amb cria, enregistrant les 24 hores; gravacions durant la manipulació d’individus en el treball de camp del Projecte Liró i per últim gravacions en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Camadoca (ADEFFA), amb vuit individus adults (quatre mascles i quatre femelles) en captivitat. Les gravacions obtingudes es van analitzar quantitativament, mesurant vuit variables acústiques relacionades amb la duració i freqüència de les vocalitzacions.
Els resultats mostren diversitat en les vocalitzacions del liró gris, registrant-se un total de cinc tipus diferents de crits: tres en adults (chirp, crit de defensa i blow) i dos en cries (amb i sense manipulació). El chirp va ser la vocalització més detectada. Es van observar diferències significatives en la durada del chirp entre individus en llibertat i en captivitat, essent més llargs en llibertat. Per altra banda, no es van trobar diferències significatives entre mascles i femelles en captivitat, però els individus en grup tendien a vocalitzar més que quan estaven aïllats.
Com s’esperava, es van trobar diferències significatives entre adults i cries en llibertat i, per primer cop, es va evidenciar que les cries de liró gris poden produir vocalitzacions ultrasòniques. A més, el chirp dels adults i el crit de les cries presentaven característiques estructurals similars, suggerint que podrien ser la mateixa vocalització en diferents fases de la ontogènia. Arrel d’aquesta recerca, s’ha creat una biblioteca oberta a tothom de crits de referència, emmagatzemada al repositori Zenodo i a la pàgina web del Projecte Liró. El conjunt complet de les gravacions també està disponible amb sol·licitud prèvia.
Aquest estudi destaca la necessitat de continuar investigant la comunicació acústica del liró gris per comprendre el seu repertori vocal i les seves funcions. És important dur a terme estudis col·laboratius al llarg d’Europa per avaluar la plasticitat de l’acústica de l’espècie. La disponibilitat d’una biblioteca vocal oberta representa un avenç significatiu en el coneixement de l’acústica del liró gris i fomenta una nova manera de fer ciència col·laborativa transfronterera. Aquesta investigació ens acosta al desenvolupament d’un algoritme automàtic per reconèixer les vocalitzacions del liró gris, i, amb això, un mètode de detecció passiu i no invasiu per detectar i estudiar l’espècie.
Consulteu la publicació original a la revista Bioacoustics: Diversity and plasticity of vocalisations in an elusive and arboreal small mammal: the edible dormouse (Glis glis). Carme Bartrina, César Llanos-Guerrero, Núria Valls, Lídia Freixas i Adrià López-Baucells.
