L’equip d’investigadors del Catalan Butterfly Monitoring Scheme acaba de publicar un article a Insect Conservation and Diversity que mostra com el fenomen del tancament de la vegetació, també conegut amb el nom d’emmatament, ha afectat les poblacions de papallones catalanes durant les darreres dècades. Al treball es planteja, a més, un indicador basat en les papallones per detectar ràpidament els canvis que tenen lloc als ambients oberts sotmesos a un procés d'emmatament. 

L’abandonament de les pràctiques tradicionals en agricultura i ramaderia és una de les causes principals dels canvis de paisatge que s’estan produint a la mediterrània durant les dècades recents. Com a conseqüència, l’increment de massa boscosa s’ha vist afavorit en detriment de les pastures semi-naturals. 

L’impacte que aquest fenomen té sobre la biodiversitat ha restat sense explorar a fons, però amb l’ús de les dades de seguiment d’estacions CBMS s’ha pogut quantificar per primera vegada la resposta de les comunitats de papallones dels ecosistemes mediterranis. Primerament s’ha adaptat un indicador per descriure la preferència de 147 espècies de papallones al llarg d'un gradient des d'hàbitats tancats a oberts i s’ha trobat que l'enorme majoria de les espècies s'associen estretament als ambients de tipus obert.

En segon lloc s’ha desenvolupat un indicador de comunitat per estudiar l’evolució dels canvis que pateixen les poblacions de papallones, any rere any, a escala local. Igualment, s'han utilitzat les dades de les caracteritzacions vegetals periòdiques als itineraris per calcular el percentatge d’emmatament o d'obertura que han sofert les localitats on es realitzen els transsectes. En total un 76% de les localitats han patit un procés de tancament de l’hàbitat, en paral·lel a un 72% de poblacions de papallones estudiades que s’han trobat progressivament més dominades per espècies amb preferència per ambients tancats. 

Aquests canvis de comunitat han anat lligats a les tendències poblacionals estudiades a la xarxa. Treballs previs han demostrat com les tendències generals d’algunes espècies indicadores d’espais oberts es mostren més negatives que les d’ambients tancats. En aquest estudi la tendència local s’ha lligat a la pròpia preferència per ambients oberts o tancats de l’espècie, junt amb la tendència a emmatar-se o no que segueix una localitat. D’altra banda, s’ha comprovat com les espècies que han sofert extincions locals a la xarxa CBMS prefereixen ambients més oberts que les que no han patit aquestes extincions. Un resultat alarmant és que s’han donat un total de 126 esdeveniments d’extinció local, cosa que suposa un 4.53% de les poblacions estudiades. Es conclou que la majoria de comunitats de papallones són vulnerables als canvis paisatgístics que estan tenint lloc al nostre país a causa del fenomen de  l'emmatament. 

L’equip del CBMS remarca finalment la importància de posar en pràctica la recuperació de la gestió tradicional i no intensiva que afavoreix els mosaics d’hàbitats i permet mantenir i afavorir la biodiversitat d’ambients oberts. També plantegen que l'indicador que s'ha desenvolupat pugui servir com a eina per a gestors locals per estudiar i proposar actuacions. 

Publicació de referència:

Ubach, A., Páramo, F., Gutiérrez, C. & Stefanescu, C. (2019). Vegetation encroachment drives changes in the composition of butterfly assemblages and species loss in Mediterranean ecosystems. Insect Conservation and Diversity. doi: 10.1111/icad.12397

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/icad.12397

Fotografia: Papallona d'ullets (Aphantopus hyperantus) - Andreu Ubach