30.09.2026
El Museu de Ciències Naturals de Granollers demana una comunicació més rigorosa i proporcionada sobre el risc de ràbia associat als ratpenats
Quiròpters
El Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio), adscrit al Museu de Ciències Naturals de Granollers i al Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, considera poc rigorós i confús el comunicat emès pel Departament de Salut, que posa un èmfasi especial en els ratpenats en relació amb la transmissió de la ràbia a Catalunya.
Granollers, 29 de setembre de 2026.- Amb motiu del Dia Mundial contra la Ràbia, el Departament de Salut ha difós un missatge en què recomana evitar el contacte amb animals en països on la ràbia és endèmica i posa un èmfasi especial en els contactes amb ratpenats a Catalunya. Si bé la prevenció de les malalties és una qüestió de salut pública de màxima importància, el Grup de Recerca BiBio considera que aquesta prevenció perd part de la seva eficàcia quan no es comunica amb rigor científic i proporcionalitat, especialment quan fa referència als ratpenats, una fauna protegida que sovint és objecte de percepcions errònies.
El missatge emès per Salut barreja informació relativa als països on la ràbia és endèmica, les agressions produïdes per animals com els gossos i la situació específica dels ratpenats a Catalunya. També fa referència a agressions i atacs causats per ratpenats, alhora que afirma que “els ratpenats no ataquen les persones”. L’ús d’aquests termes pot generar en la ciutadania la percepció que els ratpenats estan atacant les persones.
De fet, diversos mitjans de comunicació ja han reproduït aquesta interpretació, parlant d'un augment dels “atacs de ratpenats”. Per al BiBio, el terme que caldria emprar és “contacte amb ratpenats” o “possible exposició després del contacte amb un ratpenat”, i no “atac de ratpenat”.
Un contacte amb un ratpenat no equival a un cas de ràbia, ni significa que la persona hagi contret la malaltia. A data d’avui, no s'ha produït a Catalunya cap cas humà de ràbia associat a un ratpenat. Aquesta dada és fonamental per contextualitzar el risc real. La presència esporàdica del virus lyssavirus en ratpenats justifica mantenir protocols de vigilància i actuació davant d'exposicions, però no implica que aquests animals suposin una amenaça sanitària general per a la població.
A escala europea, EUROBATS assenyala que els casos de malaltia per lyssavirus de ratpenats en altres espècies animals o en humans són molt rars i que, fins ara, s'han documentat sis casos humans mortals associats a lyssavirus de ratpenats a Europa. També assenyala que no hi ha registres descrits de ratpenats amb ràbia que hagin atacat persones o animals domèstics a Europa.
Per una altra banda, el grup BiBio considera que no es pot parlar dels “ratpenats” com si fossin una única realitat epidemiològica. A Europa, el virus de la ràbia dels ratpenats europeu EBLV-1 s'ha detectat principalment en dues espècies del gènere Eptesicus. Aquestes dues espècies concentren aproximadament el 95% dels casos d'EBLV-1 coneguts a Europa. EUROBATS assenyala, alhora, que les altres espècies en què s'han detectat anticossos no es consideren reservoris ni hostes pont importants del virus.
Això és especialment rellevant en el context dels contactes amb ratpenats en habitatges. Les pipistrel·les són, amb diferència, els ratpenats que més habitualment podem trobar associats als habitatges i edificis del nostre entorn. Segons les dades del servei SOS Ratpenats, més del 95% dels casos de conflictes amb ratpenats en habitatges corresponen a pipistrel·les. Per tant, no és epidemiològicament correcte transmetre a la ciutadania la idea genèrica que “els ratpenats” constitueixen tots el mateix risc.
En el cas de les pipistrel·les i dels ratpenats en general, la seva presència habitual en edificis no s'ha de confondre amb una situació d'exposició a la ràbia. La seva funció ecològica és, al contrari, extraordinàriament beneficiosa: són insectívors i contribueixen al control natural de nombroses poblacions d'insectes. La mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya reconeix aquests beneficis ambientals.
El servei SOS Ratpenats rep cada any centenars de consultes de ciutadans preocupats pel simple fet d'haver trobat un ratpenat al seu habitatge o d'haver-ne observat un a prop. També són freqüents les consultes relacionades amb la creença que els ratpenats poden transmetre malalties simplement a través de les seves femtes, una afirmació que no correspon a la situació epidemiològica de la ràbia a Catalunya.
Tenir una colònia de ratpenats o observar un ratpenat a casa no constitueix, per si mateix, una exposició a la ràbia. Els comunicats que posen un especial focus en els ratpenats com a possibles transmissors de malalties poden generar alarma infundada entre la ciutadania. Alhora, cal recordar una recomanació lògica: no s'han de manipular els ratpenats directament i, en cas de mossegada o d'un altre contacte físic que pugui haver comportat una exposició, cal consultar els serveis sanitaris.
Els ratpenats no busquen les persones ni les ataquen. Quan es produeix una mossegada, pot tractar-se d'una resposta defensiva davant d'una manipulació o un contacte físic amb l'animal. EUROBATS assenyala que els ratpenats europeus no ataquen les persones i que les mossegades poden produir-se quan són manipulats.
La ràbia és una malaltia extraordinàriament greu i, una vegada apareixen els símptomes clínics, és gairebé sempre mortal. Però la gravetat d'una malaltia no determina per si mateixa la probabilitat de contreure-la. Segons EUROBATS, menys de l'1% dels ratpenats tenen lyssavirus i la probabilitat de contraure la ràbia a partir d'un ratpenat és extremadament baixa. L'organització també assenyala que els ratpenats no ataquen les persones i que les mossegades es produeixen com a mecanisme defensiu quan són manipulats.
En aquest sentit, el fet que durant dècades de convivència entre humans i ratpenats a Catalunya i a Espanya no s'hagi produït cap cas humà de ràbia atribuït a un ratpenat és una dada rellevant per contextualitzar aquest risc. Malgrat tot, això no significa que el risc sigui zero ni que s'hagin d'ignorar els protocols sanitaris. Significa que la prevenció ha d'anar acompanyada d'una comunicació proporcional al risc real.
Salut pública i conservació de la biodiversitat han d'anar de la mà
Els i les especialistes del grup de recerca BiBio consideren que és correcte recomanar que no es manipulin animals salvatges, de la mateixa manera que és correcte activar els protocols sanitaris davant d'un contacte físic. I també és correcte mantenir una vigilància epidemiològica sobre els lyssavirus de la ràbia, un àmbit en què l’equip de recerca ha participat activament i de forma coordinada amb equips nacionals, estatals i europeus.
De la mateixa manera, però, aquest grup de recerca considera que cal evitar que la comunicació d'aquest risc generi una associació automàtica entre ratpenats i perill, especialment quan es parla d'una fauna protegida, amenaçada i d'una enorme importància ecològica. Això és especialment important en un moment en què els ratpenats afronten nombroses amenaces relacionades amb la pèrdua d'hàbitat, la desaparició de refugis i altres alteracions del medi.
Amb més de tres dècades d'experiència en l'estudi dels quiròpters, el BiBio posa a disposició de les administracions el seu coneixement científic per contribuir a una comunicació sobre la ràbia que sigui alhora rigorosa des del punt de vista sanitari, proporcionada en la percepció del risc i respectuosa amb la conservació dels ratpenats. Prevenir la ràbia és necessari, generar por als ratpenats no ho és.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers és una institució dedicada a la investigació, conservació i divulgació de les ciències naturals. A través del BiBio, lidera projectes de recerca i seguiment de la biodiversitat (especialment en petits mamífers, ratpenats, papallones i amfibis) a escala local i internacional. Mitjançant les seves exposicions, la gestió de col·leccions i els programes d'educació ambiental, el museu apropa el coneixement científic a la ciutadania i fomenta la sensibilització envers la natura..
Contacte per a mitjans:
|
Comunicació Museu de Ciències Naturals de Granollers A/e: comunicacio@mcng.cat |
Adreça i web Carrer de Palaudàries, 102 08402 Granollers, Barcelona Web: www.mcng.cat |
Foto: Ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale feta per Bibio.org
