Un estudi publicat recentment per investigadors del Grup de Recerca BiBio (Biodiversitat i Bioindicadors) a la revista Mammalian Biology ha revelat una nova variable molt efectiva per distingir les "espècies críptiques" de ratolins del gènere Apodemus: el ratolí de bosc (A. sylvaticus) i el ratolí lleonat (A. flavicollis), que morfològicament son molt semblants i poden coexistir als mateixos hàbitats.

Malgrat l’anàlisi genètica i la determinació mitjançant la dentició en el cas de les egagròpiles permeten la distinció entre les dues espècies, la identificació en viu dels exemplars representa un problema important per monitoritzar les seves poblacions, ja que els seus trets externs són molt semblants i els equips d’investigació tenen dubtes d’identificació durant la seva manipulació. Ara, gràcies a l’anàlisi de la col·lecció de pells del Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’ha pogut demostrar que la clau per a la correcta identificació del ratolí de bosc i el ratolí lleonat en mà no es troba en les dimensions corporals, sinó que cal fixar-se principalment en el color del seu pelatge ventral.

Mostra de quatre pells de ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) de les quals s'ha obtingut informació colorimètrica per tal de dur a terme l'estudi.

L’estudi deixa palès que la coloració dorsal de les dues espècies tendeix a ser força similar, suggerint una evolució convergent impulsada pel mimetisme amb l'entorn per evitar els depredadors. Aquesta convergència fa que la coloració dorsal no sigui útil per diferenciar ambdues espècies. En canvi, el ratolí lleonat presenta un contrast dorsiventral del pelatge molt més accentuat, amb un ventre més clar i amb més saturació de color. En conclusió, la variabilitat del color entre les dues espècies és més gran al ventre que al dors i, de fet, les característiques del pelatge ventral tenen un poder discriminant més fort.

Les dues espècies de ratolins del gènere Apodemus representen el gruix principal de la comunitat de petits mamífers a les comunitats forestals més pirinenques de Catalunya, ja que el ratolí lleonat només apareix als ambients més centreeuropeus, amb temperatures més baixes i major precipitació. De les estacions de trampeig Semice situades en zona d’influència pirinenca, el ratolí de bosc i el ratolí lleonat apareixen en un 83% i en un 25% de les localitats, respectivament. A més, la suma dels individus d’ambdues espècies equival a un 51% dels petits mamífers capturats a aquestes mateixes estacions. Gràcies a aquests resultats, es podrà precisar la distinció entre el ratolí de bosc i el ratolí lleonat, i conseqüentment el càlcul de la seva tendència poblacional s’ajustarà millor.

Mapa de citacions de cada espècie: ratolí de bosc (en verd) i ratolí lleonat (en taronja). La informació prové dels resultats del trampeig en viu i de l’anàlisi d’egagròpiles (SEMICE).

El treball s’ha basat en l’estudi de la col·lecció de pells planes dipositades al Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.mcng.cat). Per al desenvolupament del treball, s’ha utilitzat un escàner de sobretaula sota una il·luminació estandarditzada, que va permetre obtenir dades més precises i comparables, fet que facilita la detecció de subtils variacions cromàtiques que podrien passar desapercebudes amb les tècniques convencionals (ex., fotografia digital). Treballs com aquest posen de manifest la rellevància de les col·leccions museístiques en la recerca i en la conservació de la biodiversitat actual.

Fotografies: Ignasi Torre