Els gabinets dels col·leccionistes i els jardins - privats o institucionals- varen ser autèntics "laboratoris de natura" durant un llarg període de temps de la història europea, abans de l'aparició de la recerca científica pròpiament dita, ja en el segle XIX.

Des del Renaixement a la Il·lustració, coincidint amb l'època de l'expansionisme geogràfic i la construcció dels imperis colonials de les potències europees, jardins i gabinets - ubicats a les principals ciutats tant de les colònies com de les metròpolis- esdevingueren espais d'elaboració, circulació i comunicació del coneixement científic sobre la Natura i els espècimens dels tradicionals tres regnes (animal, vegetal i mineral).

El repte de descriure'ls i sistematitzar un coneixement que creixia imparablament va ser en realitat una tasca col·lectiva i plural, protagonitzada per un ventall de personatges heterogenis i no sempre considerats per la narració històrica tradicional.

La conferènica tractarà de posar alguns exemples significatius, tot incloent alguns de catalans, destacats i fins ara poc coneguts. 

Ponent: José Pardo Tomás, CSIC - Institució Milà i Fontanals.

Fotografia: Pablo Gallegos         

Aquesta activitat es realitzarà a la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers.