Eriçó comú

Nom científic: Erinaceus europaeus

Estat de conservació: Categoria IUCN Mundial (2012)

Hàbitat i ecologia: És freqüent als boscos caducifolis o perennifolis, vores del boscos i llocs humanitzats com ara camps de conreu, jardins i parcs.
És omnívor, menja tot tipus d’invertebrats, sobretot insectes i cucs de terra, però també pot menjar granotes, sargantanes, ocells, cries de rosegadors, fruites, baies i glans.
El període reproductor s’estén d’abril fins a l’agost. Hiverna d’octubre fins març-abril.

Trets identificatius: Té la zona dorsal recoberta d’espines excepte al rostre. Presenta una línia fosca contínua que separa el front de les pues del cap i una taca facial també fosca s’esten de la punta del musell als ulls. El pelatge ventral és bru grisós.

Distribució: Es troba distribuït per tota Europa central i occidental, excepte a les zones més boreals i muntanyoses de la Península Escandinava. No es troba a les Illes Balears, Canàries i al nord d’Àfrica.

Tendència poblacional: Segons els estudis d’inventari i seguiment de les poblacions de petits mamífers a diferents punts del riu Congost realitzats pel Museu de Ciències Naturals de Granollers és una espècie poc abundant. Es va fer una captura a l’alçada del gual d’Arquímedes, sembla que la poca permeabilitat de la llera del riu amb els espais agrícoles adjacents pot ser causa de la tendència negativa de l’espècie.

Més informació:
Inventari i seguiment de les poblacions de petits mamífers del Riu Congost (2005-2011)